Geo-Sostres Catalunya

GEO-SOSTRES CATALUNYA

2007-11-30T23:34:00.030+01:00

En qualsevol projecte relacionat amb el territori, sempre és positiu fer un estudi general de l’àmbit però, alhora, un de més acurat sobre una part concreta de la zona estudiada.
Aquesta part més concreta és, per proximitat, diversitat i estima, el territori de Catalunya i el Principat d’Andorra, així com les comarques de la Catalunya Nord.
Tot aquest territori dividit en comarques, juntament amb Andorra, és el que englobem en el projecte Geo-Sostres Catalunya. La base del projecte és ascendir als cims de cada comarca, als sostres comarcals; i, per a dita labor, hem optat per guiar-nos de la cartografia oficial editada per l'IGN francès pel que fa a Andorra i la Catalunya Nord i, pel que fa a Catalunya, de la cartografia de l’ICC (tot i les seves diferències d’altituds segons l’escala) ja que la delimitació comarcal ens ha servit per a decidir quins són els cims més alts (no punts ni part més elevades) dins els límits establerts.

A partir de l’instrumental habitual com brúixola, altímetre i clinòmetre, també fem servir receptor GPS per a tenir unes mesures el més exactes possible. Aquestes mesures són: altitud, en metres sobre el nivell del mar; i, coordenades en la projecció cartogràfica UTM amb els Datums WGS84 i ED-50.

Els recorreguts realitzats per assolir els sostres comarcals intenten, en el possible, ser íntegrament per dins la comarca.
Per això, la descripció de l’itinerari sempre es fa des de la capital comarcal, tot i que l’accés pugui ser més ràpid des d’un altre indret; d’aquesta manera es té una visió més àmplia del conjunt de la comarca.

El següent llistat descriu les diferents sortides de camp a cada un dels sostres comarcals del Principat de Catalunya, la Catalunya Nord i el Principat d'Andorra.

ALT CAMP.....Punta de Barrina(1010 m)--------- MONTSIÀ...Tossal dels Tres Reis (1356 m)
ALT EMPORDÀ...El Moixer (1443 m) -------------- NOGUERA...Tossal de la Torreta (1676 m)
ALT PENEDÈS...Puig de les Agulles (846 m) ----- OSONA...Matagalls (1697 m)
ALT URGELL...Pic de Salòria (2789 m) ----------- PALLARS JUSSÀ...Pic de Peguera (2942 m)
ALT RIBAGORÇA...Comaloforno (3029 m) -------- PALLARS SOBIRÀ...Pica d'Estats (3143 m)
ANOIA...Sant Jeroni de Montserrat (1236 m) ---- PLA D'URGELL...Tossal de l'Infern (302 m)
BAGES...Sant Jeroni de Montserrat (1236 m) ---- PLA DE L'ESTANY...Puig Sesarques (878 m)
BAIX CAMP...Tossal de la Baltasana (1202 m) ---- PRIORAT...Roca Corbatera (1163 m)
BAIX EBRE...El Caro (1442 m) ------------------------ RIBERA D'EBRE...La Creu de Santos(942 m)
BAIX EMPORDÀ...Puig de la Gavarra (535 m) ---- RIPOLLÈS...Puigmal (2909 m)
BAIX LLOBREGAT...Albarda Castellana (1167 m)- SEGARRA...Turó del Galutxo (852 m)
BAIX PENEDÈS...La Talaia del Montmell (861 m)-- SEGRIÀ...Puntal dels Escombrons (500 m)
BARCELONÈS...Tibidabo (512 m) -------------------- SELVA...Les Agudes (1706 m)
BERGUEDÀ...Pic de Costa Cabirolera (2604 m) -- SOLSONÈS...Pedró dels 4 Batlles (2387 m)
CERDANYA...Tossa Plana de Lles (2904 m) -------- TARRAGONÈS...La Mola (317 m)
CONCA DE BARBERÀ...T de la Baltasana(1202 m)- TERRA ALTA...Tosseta Rasa (1217 m)
GARRAF...Puig de la Mola (535 m) ---------------- URGELL...Tossal Gros de Vallbona (804 m)
GARRIGUES...Punta del Curull (1021 m) ---------- VALL D'ARAN...Tuc de Mulleras (3010 m)
GARROTXA...Comanegra (1558 m) ---------------- VALLÈS OCC...St Llorenç del Munt(1104 m)
GIRONÈS...Puigsou (991 m) ------------------------- VALLÈS ORIENTAL..Turó de l'Home(1706 m)
MARESME...Turó d'en Vives (766 m) ------------- SOSTRES de CATALUNYA NORD I ANDORRA

BERGUEDÀ. Pic de Costa Cabirolera (2604 m.)

2007-10-28T16:19:00.029+01:00

Pic de Costa Cabirolera
Serra del Cadí; (Pre-Pirineu)

El sostre comarcal del Berguedà el trobem a la serra del Cadí, en el límit nord-occidental amb les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Per arribar-hi, partint des de la capital comarcal, Berga, tenim dues opcions:
-La primera i més llarga, és arribar fins a Bagà, a través de la C-16 (E-9) que remunta el riu Llobregat fins a Guardiola de Berguedà, i que segueix cap el túnel del Cadí seguint el curs del riu Bastareny.
Un cop a Bagà ens dirigim cap al nord-oest del nucli, on després de deixar al nord la carretera que ascendeix al coll de Pal troben en un sot el punt d’informació del Parc Natural del Cadí Moixeró. Des d’aquí cal prendre la pista asfaltada fins al llogaret de Gisclareny.

Des de l’atalaia de Gisclareny, i deixant ja la revirada carretera, l’asfalt ens remunta fins al coll de la Bena.
Al coll de la Bena, comença una pista ascendent en bon estat, que coincideix amb el senders de Gran Recorregut GR-107 i GR-150 fins al coll de la Bauma, on deixem a ma esquerra la pista que descendeix fins al Santuari de Gresolet i remuntem en sentit nord seguint les marques de GR. A partir d’aquesta cruïlla, la pista es va tornant cada cop més complicada per a vehicles de xassís baix i, la desena de quilòmetres que manquen fins al coll de les Bassotes (1875 msnm), es pot fer bastant llarga, tot i les espectaculars vistes.

-La segona opció, i potser la més ràpida, és sortir des de Berga cap al nord per la carretera C-16 (E-9) i, abans d’arribar al nucli de Guardiola de Berguedà, prendre el trencall que després d’un petit túnel en corba ens duu fins a Saldes i el Pedraforca. La carretera ascendeix fins al llogaret de Maçaners i, en breu, s’arriba a Saldes després de travessar el riu homònim per un altiu pont.

Des de Saldes, en direcció nord-oest, es pot arribar caminant fins al coll de les Bassotes en unes 3 hores, seguint el PR C-124, tot i que si continuem la carretera en direcció a Gósol, ràpidament i abans del coll de la Trapa, trobem un trencall a la dreta que mena cap al mirador de Gresolet i el refugi Lluís Estasen del Pedraforca.

Aquesta pista asfaltada ens deixa en el citat mirador. Des d’aquí, podem deixar el vehicle o seguir una pista que ens porta al Collell i al coll de les Bassotes resseguint l’esmentat PR C-124. Aquest tram de pista però, resta tancat tot l’hivern per seguretat, ja que en ocasions la neu i el gel poden cobrir-la fins a la primavera. Des del coll de les Bassotes (1875 msnm) caminem per una pista que, en poc més d’una hora i amb llargues marrades, ens fa guanyar alçada resseguint el límit comarcal fins uns prats, on el camí que portem ja no és tant evident (2255 msnm).
Mirant cap al nord, intentem trobar el pas que ens permetrà descendir una gran faixa calcària, normalment marcat amb fites de pedres.
Es descendeix prop de 200 m. de desnivell per una pedregosa i pendent canal fins a la coma, cortal i font dels Cortils, on hi podem divisar una cabana de pastor prop d’una bauma.
Aquesta cabana ens pot servir d’aixopluc i refugi en cas de necessitat, ja que disposa de base per a dormir i una rudimentària llar de foc. Cal afegir a les condicions de l’entorn, que també hi ha propera la font dels Cortils, aprofitada per abastar els abeuradors dels ramats que hi pasturen.

A partir del cortal dels Cortils canviem el rumb nord i caminem en direcció oest per ascendir per la falda de la serra.

Caminem per un corriol molt marcat que aviat enllaça amb les marques de la variant del GR 150.1.
Aquest sender GR ens apropa fins una coma on quedem envoltats de les agrestes parets del visible cim.
Cerquem, ara en sentit sud, la pedregosa canal que ens porti fins al pas del Cabirol (2540 msnm) i, des d’aquí, i obviant les marques de GR seguim per la carena fins al visible cim, on arribem en unes 3 hores des del coll de les Bassotes.
Des del vèrtex geodèsic que marca el cim del pic de Costa Cabirolera i, el límit comarcal entre el Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com de les províncies de Barcelona i Lleida, prenem les mesures corresponents en la base del pilar deteriorat, amb els ulls al Pedraforca, al sud-est del cim.
Tant al servidor SIGPAC, com al servei cartogràfic de l’Exèrcit i a l’IGN, així com les dades de l’ICC, publiquen una cota idèntica al valor de les nostres mesures, de manera que l’altitud del sostre de Barcelona s'estipula en 2604 msnm.

Dades WGS84.
Long. 1º40’13’’ E Lat. 42º16’53’’ N UTM 31T 390366 E, 4681886 N
Dades ED-50.
Long. 1º40’18’’ E Lat. 42º16’57’’ N UTM 31T 390467 E, 4682089 N

Ara, durant les gairebé 3 hores de tornada, es gaudeix de les vistes i de l’espectacularitat de la coma dels Cortils, així com de la seva cabana homònima, i de les fantasmagòriques formacions de la canal que hem de remuntar per a desfer el camí fins al coll de les Bassotes.

BAIX EMPORDÀ. Puig de la Gavarra (535 m.)

2007-10-01T18:11:00.020+02:00

Puig de les Gavarres
Serralada litoral; (Sistema Costaner).

El Puig de les Gavarres, o també, el Puig d’Arques es localitza en els límits septentrionals de la Serralada Litoral amb la Plana de l’Empordà.
El sostre comarcal del Baix Empordà és poc més que un turó arrodonit, com la major part dels turons de la serra de les Gavarres, i cobert d’una espessa vegetació. Per arribar fins al cim partim des de la Bisbal d’Empordà i ens dirigim per la carretera GI-660 cap al sud-oest, fins a Calonge.
Des Calonge, i remuntant cap a l’oest, recorrem 10 quilòmetres per la revirada carretera GIV-6612 fins a Romanyà de la Selva, bell poblet i inici de l’excursió.
Romanyà de la Selva (tot i el nom es troba dins la comarca del Baix Empordà) és poc més que un enclavament religiós amb alguns masos, en la seva major part restaurants, i, una gran i dispersa urbanització. Podem deixar el vehicle en una gran explanada al sud del poblet, ja sigui per fer-hi la visita o, simplement per a començar la caminada; ja que, travessant la carretera en sentit nord comença la pista forestal que hem de seguir en el nostre camí per a poder assolir aquest sostre comarcal.

Aprofitant que es troba molt proper però, primer visitem el famós dolmen de la Cova de’n Daina, a escassament un quilòmetre del poble per la mateixa carretera que hem vingut; també es pot anar en vehicle ja que disposa d’un petit aparcament al costat mateix de la carretera. Si es vol, des d’aquí es pot connectar també amb el GR-92, que en sentit nord ens acaba portant fins a la pista per la que pugem.

Donat que la major part del recorregut el fem per pista, hi ha la possibilitat de realitzar-ho en bicicleta.

Amb tot, decidim fer-ho a peu pels constants trams amb fort pendent que hi trobem.
Si de totes maneres es vol fer en bicicleta però, recomanem que l’ascensió es faci en sentit contrari al que proposem, ja que la pista que s’observa a l’est es troba en bastant bon estat i el pendent és més progressiu.
Des de Romanyà de la Selva o des del dolmen de la Cova de’n Daina, arribem per la pista fins a Can Llac (una gran finca a l’esquerra del camí). Immediatament trobem una amplia cruïlla i, uns metres més amunt, una pista que ascendeix cap al nord-oest fins al Coll del Matxo Mort, on seguim les indicacions fins al proper mas de Can Sitges.
A partir de Can Sitges (440 msnm), que guanyem en poc més de mitja hora des de la cruïlla de Cal Llac, reculem pendent amunt per la pista que va carenant cap l’est, revolt rera revolt. Després d’uns 30 minuts per aquesta pista trenquem a l’esquerra per un petit camí que remunta un turó, endinsant-nos en la ombrívola vegetació.
Sense a penes adonar-nos, arribem al punt més alt del turó i, tornant la vista cap a migdia, observem una fita de l’IGN d’uns 4 metres d’alçada. Un cop a dalt de la base de formigó, la vista és d’agrair, ja que des del terra la vegetació impedeix qualsevol panoràmica. Dalt del bloc de formigó prenem les dades.
A les nostres mesures, l’altitud en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que publiquen l’IGN, el SIGPAC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya; 535 msnm.

Cal dir però, que l’ICC en cartografia a escala més detallada (1:5.000) marca una altitud total de 532,2 msnm. D’aquesta manera doncs, el cim més alt del Baix Empordà no seria el Puig d’Arques o de les Gavarres, sinó un turó a uns 400 metres direcció OSO, anomenat Puig d’Aiguabona, amb els seus 533 msnm.

Donada la dificultat per a arribar al Puig d’Aiguabona per la densa vegetació i manca de camins, la subjectivitat del seu punt més alt, i que, si sumem els més de 2 metres de formigó del Puig d’Arques el supera en altitud, es decideix com el sostre del Baix Empordà el punt que amb una altitud de 535 msnm es localitza a les coordenades descrites a continuació.
Amb tot, s’afegeixen també les coordenades del gens accessible i poc conegut Puig d’Aiguabona, tot i la dificultat per a marcar-les amb el receptor GPS.

Fita de l’IGN al Puig d’Arques o de les Gavarres: 535 msnm.
Dades WGS84.
Long. 2º59’39’’ E Lat. 41º53’19’’N UTM 31T 499521 E, 4637423 N
Dades ED-50.
Long. 2º59’43’’ E Lat. 41º53’23’’N UTM 31T 499623 E, 4637625 N

Puig d’Aiguabona: 533 msnm.
Dades WGS84.
Long. 2º59’25’’ E Lat. 41º53’14’’N UTM 31T 499192 E, 4637273 N
Dades ED-50.
Long. 2º59’29’’ E Lat. 41º53’18’’N UTM 31T 499294 E, 4637475 N

Comencem el descens, des del Puig d’Arques, per un corriol que davalla per dins els bosc fins a un collet i cruïlla de camins.
Continuem pel corriol que puja novament pel bosc i, en pocs minuts, ens trobem al costat d’una enorme torre de guaita, amb una estructura de fusta que fa de mirador i des de la que podem observar una bona panoràmica, tant de la comarca del Baix Empordà com de la del Gironès.
També podem observar els turons que hem anat visitant i part del camí que hem recorregut fins aquí.

Des del mirador seguim cap l’est per pista fins a un coll i, davallem amb rumb SSO fins a la cruïlla de Cal Llac, des d’on desfem el camí fins al llogaret de Romanyà de la Selva. Des del cim, unes dues hores.

RIBERA D'EBRE. La Creu de Santos, (942 m)

2007-05-04T19:11:00.021+02:00

La Creu de Santos
Serra del Cardó, Serralada litoral; (Sistema Costaner).

La Creu de Santos o, Povet de Xàquera, es localitza a la serra de Cardó, a la Serralada Litoral.
Ens trobem a l’extrem més meridional de la Ribera d’Ebre, limitant ja amb la comarca del Baix Ebre.
Per arribar al sostre comarcal ens dirigim des de Móra d’Ebre fins al poble de Rasquera, ja sigui prenent la C-12 en els límits amb Móra la Nova o, al sud per la T-324 passant per Benissanet, Miravet i el pas de barca de la TV-3023 fins la C-12.
Un cop al poble de Rasquera tenim dues opcions: recorre durant prop de tres hores l’anomenat camí dels Frares (PR C-80-1) fins a l’antic balneari de Cardó o, fer-ho en vehicle per la revirada i espectacular carretera TV-3021 que surt des de la part alta del poble i, que en poc menys de 10 quilòmetres ens duu al mateix balneari, on podem aparcar al final de l’asfalt, davant de la planta embotelladora.
Des de l’aparcament, a tocar el balneari, mirem a ponent i prenem una pista forestal que s’endinsa en el bosc.
En menys de 15 minuts de caminar per la pista trobem un trencall a l’esquerra; d’aquí surt el camí cap a la visible i espectacular ermita de la Columna.
Nosaltres però, continuem per la pista direcció cap al coll de Mortero. Després de trenta minuts de marxa (o 3 hores i mitja si caminem des de Rasquera) trobem un altre trencall a l’esquerra, del que parteix un corriol que en constant ascens s’endinsa a la part més obaga i frondosa de la muntanya.
A partir d’aquí, i durant la següent hora de rellotge, veurem alguns canvis dràstics en la vegetació, ja sigui densa i humida primerament, restes d’antics i de recents incendis seguidament, i, clarianes amb presència arbustiva i desproveït de vegetació arribant al coll i la carena de cim, respectivament.

El camí es fa perdedor, un cop hem superat un collet fent ziga-zagues per un corriol amb fort desnivell. De fet, ens trobem a la comarca veïna i, la prova és l’espectacular panoràmica que tenim del mar si les condicions meteorològiques són favorables.

Per terreny abrupte i amb escassa vegetació arribem al cim després d’un llarg revolt que evita la directa des del collet.

Divisem ràpidament una maltreta caseta d’observació i al costat, a ponent, la fita de l’Instituto Geográfico Nacional.
Un cop al cim de la Creu de Santos prenem les mesures corresponents a la degradada fita de l’IGN, a ponent de la caseta tristament poc respectada.
L’alçada en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que la publicada per l’IGN, pel SIGPAC i per l’ICC; 942 msnm.
En aquesta ocasió però, tenim certs dubtes sobre el punt exacte del cim més alt de la comarca, ja que si bé la fita de l’IGN és el punt més alt, també ho pot ser la creu que es troba uns 100 metres a l’est. Consultant el SIGPAC i els fulls 1:5.000 de l’ICC sembla ser que la fita de l’IGN queda fora del límit comarcal, pel que el punt més alt del sostre de la comarca de la Ribera d’Ebre seria aquell on es troba la creu. Donada aquesta situació, es decideix marcar les coordenades dels “dos cims”.

Fita de l’IGN: 942 msnm.
Dades WGS84.
Long. 0º35’09’’ E Lat. 40º56’26’’N UTM 31T 296785 E, 4534980 N
Dades ED-50.
Long. 0º35’14’’ E Lat. 40º56’30’’N UTM 31T 296885 E, 4535181 N

Creu del cim: 942 msnm.
Dades WGS84.
Long. 0º35’14’’ E Lat. 40º56’27’’N UTM 31T 296889 E, 4534988 N
Dades ED-50.
Long. 0º35’18’’ E Lat. 40º56’31’’N UTM 31T 296989 E, 4535189 N

Les vistes al balneari des del cim són esplèndides i podem observar el gran desnivell guanyat en poc temps i amb no gaire esforç.
Davallem per on hem vingut, però amb precaució de no desviar-nos, ni al collet ni en el bosc humit, amb els diversos corriols que hi trobem.

CERDANYA. La Tossa Plana de Lles (2904 m.)

2007-04-09T09:44:00.016+02:00

Tossa Plana de Lles
Pirineu Axial.

Ens trobem a la comarca pirinenca possiblement amb les característiques més sorprenents de tota la serralada:
A diferència de la resta de comarques muntanyoses ben delimitades, la Cerdanya és pràcticament una plana, tot i que queda envoltada d’altius cims; està dividida per dues províncies, Lleida i Girona; i, el Tractat dels Pirineus del segle XVII la va dividir, a més, entre dos estats, Espanya i França. Amb tot, aquestes peculiars divisions administratives serveixen per a poder fer-hi més ascensions, ja que provoquen que a la part francesa (Alta Cerdanya) també es pugi el seu cim més alt; i, tot i que un xic dubtós, també el de la província de Girona, dins els diversos projectes en que s’engloba GeoSostres.
Per arribar al sostre comarcal de la Cerdanya, cal que ens dirigim cap a ponent des de la vila de Puigcerdà. Per la carretera N-260 ens arribem fins a Martinet passant entre altres per Bellver de Cerdanya.
A la sortida de Martinet, direcció la Seu d’Urgell, trenquem cap al nord per la carretera de muntanya LV-4036 que en 10 quilòmetres ens deixa en el poble de Lles de Cerdanya. Durant el recorregut, les vistes de la serra del Cadí cap al sud són impressionants. Des de Lles continua cap al nord una pista asfaltada que ens porta fins l’estació d’esquí nòrdic de Lles, punt d’inici de l’ascensió, on hi deixem el vehicle i es decideix fer-hi nit. Des del refugi Cap de Rec (1955 msnm) a l’estació d’esquí, obviant la pista que surt cap a l’est (sobretot si l’estació està oberta) i que en una llarga volta ens conduiria fins al refugi del Pradell (2110 msnm), encarem el camí ascendent que va per l’interior del bosc i que coincideix amb l’itinerari GR-11-10. Aquest camí ens porta, en una hora d’agradable i ombrívol passeig per torrents i obagues de coníferes i alguna clariana, fins a l’esmentat refugi forestal del Pradell, el qual ens podria servir d’aixopluc en cas de tempesta.
Des del refugi del Pradell el camí s’interna al bosc en direcció nord. És un xic perdedor però ràpidament arribem al pla de les Someres, on el caminar és més relaxat donada la menor inclinació. Amb tot, si el paratge està nevat són recomanables uns esquís o unes raquetes de neu per a no enfonsar-s’hi.
En aquesta ocasió, a més de la increïble bondat d’una magnífica nevada de primavera (04/08), tenim la gran sort de gaudir de la companyia d’uns col•legues geògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els que l’ascensió, i potser encara més la baixada, es converteix en una jornada gairebé de caire festiu.
Al final de la gran carena somera arriba el darrer esforç, per terreny una mica escarpat, però que la neu tova ens facilita enormement.
Un cop a dalt, el sostre de la Cerdanya es divisa encara lluny per un pla que s’allarga en totes direccions, com indica el propi nom del cim. Ja al subjectiu cim de la Tossa Plana, prenem les dades pertinents.
El cim no està coronat per cap fita de l’IGN, de manera que en el punt més alt que observem decidim prendre mesures de coordenades i d’altitud. Tot i que a escales poc detallades surt la xifra de 2916 msnm., l’altitud mesurada a dit punt ens dóna la mateixa que publica el servidor SIGPAC i l’ICC als fulls escala 1:5.000; és a dir, 2904 m.
Cal dir però, que hi ha certes diferències d’alguns metres pel que fa a les coordenades sobre el punt més alt, donada la llargada del cim.

Dades WGS84.
Long. 1º39’23’’ E Lat. 42º28’05’’N UTM 31T 389553 E, 4702638 N
Dades ED-50.
Long. 1º39’28’’ E Lat. 42º28’09’’N UTM 31T 389654 E, 4702841 N

El descens es realitza pràcticament pel mateix itinerari; si bé, des del cim fem una mica de drecera, anant més directes cap al refugi del Pradell. Els temps previstos des de Cap de Rec i tornar poden variar, però nosaltres, amb molta calma, necessitem poc menys de 4 hores per a l’ascensió i unes 3 hores pel descens, incloent-hi les parades.Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

OSONA. Matagalls (1697 m.)

2007-04-09T09:36:00.008+02:00

Matagalls
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).

Des de Vic, sortim cap al sud per la carretera C-17 (N-152) per arribar fins a Balenyà a través de la sortida Tona sud-Seva. També podem arribar a través de carreteres veïnals per Santa Eugènia de Berga i Taradell. Un cop a Balenyà seguim fins a Seva per la BV-5303. Al bell mig de Seva, l’indicador de Parc Natural d’un carrer ascendent cap al sud ens indica l’enllaç amb la BV-5301, carretera que ja no deixem durant 9 km. fins arribar a Collformic, punt d’inici i final del recorregut.

Des de l’aparcament de Collformic, l’itinerari d’ascensió és el clàssic que es fa si no és vol guanyar molta alçada sobtadament, o si es vol escalfar de mica en mica. Creuem la carretera i encarem els primers graons fins arribar a una pista que prenem cap a l’est.
Fent una petita volta caminem més relaxadament passant pels masos de Sant Andreu de la Castanya, des d’on remuntant cap a l’oest arribem al revolt d’una pista més ampla. A partir d’aquí encarem el corriol ascendent en sentit nord-est que en pocs minuts ens deixa en una gran explanada amb prats anomenada pla de la Barraca.
Des d’aquí, cal seguir la línia de carena direcció est, posant molta atenció a la brúixola si hi ha boira, perquè és molt fàcil desorientar-se. Si el dia és clar, la vista ja comença a ser espectacular. En el camí carener evitem un petit turó per l’esquerra (nord) i podem divisar la font de Matagalls a la capçalera de la vall del torrent de Rentadors, on caldrà baixar uns metres si necessitem aigua. Els darrers metres per arribar al cim són els més exigents en quant a desnivell, però s’avança amb entusiasme quan ja es pot divisar la gran creu que corona el sostre comarcal.
Un cop al cim del Matagalls prenem les mesures corresponents a la fita de l’IGN, a ponent del gran monument, ja que aquesta construcció elevaria l’alçada uns quants metres.
L’alçada en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que publica l’IGN, el SIGPAC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, així com la que marquen l'altímetre i el receptor GPS; 1697 msnm.

Dades WGS84.
Long. 2º22’57’’ E Lat. 41º48’32’’N UTM 31T 448712 E, 4628738 N
Dades ED-50.
Long. 2º23’02’’ E Lat. 41º48’36’’N UTM 31T 448814 E, 4628940 N

Comencem el descens per on hem vingut però desviant-nos uns pocs graus cap a la dreta (ONO). Ens dirigim cap al coll de Saprunera però amb les arrodonides carenes ens podem desorientar. Des del cim prenem rumb oest, evitant el sot de la font de Matagalls a la nostra esquerra, i seguim aquesta àmplia carena. Progressivament va desviant-se cap al nord-oest, ja que sinó acabaríem descendint fins al torrent de Rentadors. El millor, en cas de boira, és intentar seguir en tot moment la carena; tot i que, si la visibilitat ja és nul•la des del cim i no es té experiència amb els estris, el més assenyat seria tornar pel camí que s’ha vingut, ja que des del cim es poden intuir tres carenes similars a part de la que hem resseguit per ascendir-hi.

Un cop al Coll de Saprunera tenim dues opcions: descendir per un ampli camí cap l’oest fins una pista i anar cap al nord fins a Sant Segimon, per a després tornar per la pista i anar cap a Collformic; o, continuar per la carena fins l’espectacular enclavament de l’ermita de Sant Miquel dels Barretons. Des d’aquesta ermita penjada tenim novament dues opcions: descendir a ponent fins enllaçar amb la pista abans esmentada; o, davallar per un corriol ombrívol fins a Sant Segimon, on haurem de travessar per l’interior de la finca -a través d’un carreró porxat- davant els ulls poc amables dels seus propietaris.

Des de Sant Segimon seguim la pista en direcció sud.
Al cap de 10 minuts trobem una font i el descens des de l’ermita penjada. Més endavant, la cruïlla del camí que davalla des del coll de Saprunera.
La pista va remuntant el torrent de Rentadors fins que el creua i ascendeix fins una nova carena.

Aquí divisem una cruïlla de pistes i part del recorregut realitzat. Deixem la pista que ascendeix cap a un recinte tancat i descendim ràpidament cap al sud en direcció a Collformic.
Aviat ens trobarem amb la cruïlla de l’inici de l’ascensió i caldrà seguir el corriol que davalla ràpidament fins a la carretera i l’aparcament.

ALT PENEDÈS. Puig de les Agulles (846m.)

2007-03-25T15:14:00.008+02:00

Puig de les Agulles (Turó del Mas Pontons)
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).

Des de Vilafranca del Penedès, cal prendre al nord-oest la carretera BV-2121 fins al nucli de Sant Martí Sarroca. En sortir del poble, tenim dues opcions:
Remuntar la riera de Pontons per la carretera BV-2122, passant per Torrelles de Foix i el propi nucli de Pontons, per a trobar per pista asfaltada el coll dels Carbons; o, continuar per la BV-2121 direcció a la Llacuna trencant a ponent al collet de la Serra -un cop passat el límit comarcal de l’Anoia- on trobem les marques del GR-7-2 i continuem per pista asfaltada fins al coll dels Carbons.
El sostre de l’Alt Penedès no és més que, com un dels seus propis noms indica, un turó amb un cim planer que alzines, pins i garric han poblat de manera important sobre afloraments calcaris. El cim es troba envoltat de camps de conreu molt treballats i proper a masos històrics importants, uns quants d’aquests però, abandonats.
Des del Collet de la Serra, seguint el GR-7-2 (GR-172) fins a Can Quim i la pista asfaltada que passa pel mas de la Pollina i porta a Pontons, arribarem al coll dels Carbons. Aquí, és el darrer punt on podem deixar el vehicle si no s’ha fet abans (ja sigui a Pontons o al Collet de la Serra).
Puig de les Agulles o turó del Mas Pontons des del mas de la Pollina.
Detall del coll dels Carbons. Pista asfaltada que des del collet de la Serra (carretera BV-2121) enllaça amb Pontons i la carretera BV-2122.
Des de la pista de terra que surt del coll dels Carbons, prenem una altra que trenca a l’esquerra i, intentem trobar entre el bosc un corriol que està marcat mínimament amb petites fites de pedra. Cal cercar el millor accés entre la vegetació, constantment en direcció sud, fins arribar al punt més elevat del turó intentant evitar bardisses i garric.
Una prova de que estem propers al cim més alt de la comarca són unes fites de terme en un reduït espai sense vegetació. Amb tot, cal dir que aquest no és el punt comarcal més alt, ja que el límit comarcal arriba a la cota 900 m. a l’Abellar, a la serra dels Esgavellats, però el cim d’aquestes cotes està en territori ja de l’Anoia.
Així les coses, prenem les dades en el punt que creiem més oportú (cim), en elevació màxima del terreny sense comptar amb la vegetació. Cal dir però, que l’esmentat punt no confirma exactament l’altitud publicada pel SIGPAC o als fulls de l’ICC, ja que els diferents organismes publiquen una cota de 848 m. i, amb una cobertura de més d’una desena de satèl•lits, el resultat mesurat és de 846 msnm.; això sí, al punt que determinem sobre el camp com el més elevat del puig de les Agulles, de la manera visual i més objectiva possible.

Dades WGS84.
Long. 1º31’25’’ E Lat. 41º26’11’’ N UTM 31T 376657 E, 4588254 N
Dades ED-50.
Long. 1º31’29’’ E Lat. 41º26’15’’ N UTM 31T 376748 E, 4588456 N
El descens es fa pel mateix itinerari, ja que la vegetació i petits penya-segats, no fan gens agradable el caminar per cap dels dos vessants que ens durien a sengles pistes per a tornar al coll dels Carbons, de manera que desfem el camí d’ascensió per a arribar al punt de partida. Des de l’esmentat coll, l’excursió total es pot fer en menys de mitja hora, sense comptar però, l’aproximació des de Pontons o el Collet de la Serra.

BAIX PENEDÈS. La Talaia del Montmell (861 m.)

2007-03-25T15:12:00.030+02:00

La Talaia del Montmell
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).

Des del Vendrell, prenem direcció nord per la carretera que duu a Valls, la C-51 (c-246) fins al trencall de la TP-2402. Aquesta, ens condueix fins a la Bisbal del Penedès, on sense entrar en el nucli urbà s’ha de continuar a l’est direcció Llorenç del Penedès i autopista; però, només recorrem un centenar de metres, ja que cal prendre el trencall de la carretera TV-2401, la qual vorejant el poble ens porta fins a la Juncosa del Montmell, punt d’inici i arribada.
Des de la Juncosa del Montmell es pot optar per anar fins al Coll de l’Arca per pista asfaltada i seguir després la línia de carena fins al cim. O, seguir la pista fins l’Àrea Recreativa Forestal del Montmell on es pot deixar el vehicle o venir caminant per dreceres des del poble. Aquest darrer itinerari ens permet apreciar la bellesa d’ermites amb el poble com escenari llunyà.

A pocs metres de l’àrea recreativa esmentada, surt un corriol que des de l’ermita Nova de Sant Miquel creua la pista i s’enfila cap a l’ermita romànica de Sant Miquel.

Des d’aquí, encarem la canal descomposta que separa les ruïnes del castell de Montmell de la gran creu malmesa de formigó.

L’itinerari que duu cap el cim és la línia de carena que des de l’esmentada creu ens porta a un primer cim, per a continuar per camí abrupte a través d’un coll fins al veritable cim anomenat la Talaia. Al cim trobem algunes restes d’un penell, uns pessebres malmesos i la fita característica de l’IGN, on prenem les mesures corresponents al punt més alt de la comarca.

L’alçada en metres de dit punt en la base del pilar cilíndric és la mateixa que publica l’IGN, el SIGPAC o l’Institut Cartogràfic de Catalunya, 861 m.
Cal dir però, que hi ha certes diferències pel que fa a les coordenades en SIGPAC i a l’IGN, però que en cap cas són superiors als 5 metres.

Dades WGS84.
Long. 1º28’00’’ E Lat. 41º20’09’’ N UTM 31T 371706 E, 4577169 N
Dades ED-50.
Long. 1º28’04’’ E Lat. 41º20’13’’ N UTM 31T 371798 E, 4577372 N

El descens el fem pel mateix itinerari, ja que suposa un increment de dues hores fer-ho de manera circular pel coll de l’Arca i el torrent de Mas Campanera. Els temps previstos des de l’ermita nova de Sant Miquel són de dues hores per anada i tornada; i, cal afegir una altra hora si es comença des del poble. Així les coses, si es preveu l’itinerari circular, caldrà tenir present que els horaris oscil•laran entre 4 i 6 hores.

MARESME. Turó d'en Vives (766 m.)

2007-03-25T15:10:00.007+02:00

Turó d'en Vives.
Montnegre, Serralada Litoral;(Sistema Costaner).

Des de la ciutat de Mataró, prenem direcció nord-est cap Arenys de Mar, ja sigui per la carretera A-2 (N-II) o per l’autopista C-32.
Des d’Arenys de Mar cal anar al nord per la C-61 fins a Arenys de Munt; on, just abans de sortir del poble, trenquem en una cruïlla cap a l’est, en direcció a Sant Iscle de Vallalta, darrera població del recorregut d’accés, i si es vol, punt d’inici de l’ascensió.
Des de Sant Iscle de Vallalta (132 msnm), el GR-5 ens durà en una llarga jornada fins al coll del mateix cim comarcal. Una altra opció és continuar amb el vehicle per aproximar-nos fins la cota 550 msnm. i, atacar el turó de manera més relaxada. Així, des del poble caldrà remuntar uns pocs quilòmetres, per carrer asfaltat i sempre en direcció nord, fins la urbanització Font de Montnegre i Casa Vella de Mas Ponç. Des d’aquesta urbanització, una pista en bon estat continua cap l’est, passant al costat d’uns dipòsits, portant-nos fins al mirador del Turó Gros (773 msnm), ja en la comarca del Vallès Oriental, des d’on podem observar l’arrodonit turó boscós del sostre comarcal del Maresme.Tornant a la urbanització, on comença la pista a tocar dels dipòsits esmentats, podem deixar el vehicle més o menys ben aparcat i començar la caminada. En un revolt molt pronunciat s’inicia una pista, en bastant mal estat (03/08), per la que continuem a peu cap a l’oest.
Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

Aquesta pista va resseguint pràcticament les imaginàries corbes de nivell, pel que anem fent grans llaçades per l’interior del bosc humit i guanyant metres suaument.
En un d’aquests revolts tancats que anem prenem per guanyar alçada trobem marques del GR-5, amb el que coincidirem una bona estona però que deixarem de banda uns metres abans d’arribar al coll de Basses.
Ben bé no s’ha arribar al citat coll, sinó continuar cap al nord en una cruïlla de camins (si es continua cap a l’est es va al coll de Basses i al Turó Gros), remuntant els darrers metres fins a la línia de carena.
Una pista d’explotació forestal recorre gran part de la carena, pel que ens facilita la marxa per aquesta zona tan densament poblada de vegetació. Estem caminant també per la línia divisòria entre el Maresme i el Vallès Oriental; i, entre la vegetació podem divisar una bona panoràmica de les estribacions més meridionals del Montseny i la vall de la Tordera, així com Sant Celoni si observem cap al nord-oest.
En uns 15 minuts de caminar per la carena (més aviat pel vessant del Vallès Oriental) trobem una cruïlla on, en el camí de tornada prendrem cap el sud.
Ara però, continuem en direcció oest fins arribar a una petita clariana del bosc, on la seva extensió planera ens fa intuir un coll. A partir d’aquí, i, intentant seguir una fites de terme, el camí cap al cim es converteix en un corriol, obert entre la vegetació, que ens porta ràpidament fins al sostre comarcal del Maresme.
El punt exacte del cim és difícil de localitzar, ja que a part d’una bústia i un bell cartell de fusta d’una entitat excursionista enganxats a un arbre no hi cap més indicació: ni banderola, ni fita a l’estil de l’IGN, ni tan sols una bona vista panoràmica. Així doncs, decidim visualment quin és el punt més elevat al voltant de l’arbre-indicador i prenem les corresponent mesures, tot i que l’horitzó GPS tampoc no és del tot esclarissat.
L’alçada en metres de dit punt coincideix amb la que publica l’Institut Cartogràfic de Catalunya en els seus fulls, pel que marquem els 766 msnm.
Cal dir però, que el servidor del SIGPAC dóna una altitud un metre inferior, però s’opta per la mesura local i la GPS. Al marge però, i donada la característica del cim, s’ha de dir que les diferències pel que fa a les coordenades tan al SIGPAC, a l’IGN, com a la lectura in situ són relativament importants, amb un marge de diferència de 5-10 metres en la quadrícula UTM, pel que novament cal recordar la subjectivitat del punt més alt del pla boscós.
Dades WGS84.
Long. 2º33’18’’ E Lat. 41º39’33’’ N UTM 31T 462964 E, 4612034 N
Dades ED-50.
Long. 2º33’23’’ E Lat. 41º39’37’’ N UTM 31T 463066 E, 4612236 N

El descens es recomana, insistentment, fer-ho pel mateix itinerari de pujada, ja que la zona està plena de feixes i pistes abandonades que la vegetació a poblat generosament.
Nosaltres, amb la intenció de fer un recorregut més circular provem continuar amb direcció oest en ràpid descens, per feixes abandonades i torrenteres plenes de esbarzers, imaginant-hi un camí que ens enllaci amb alguna pista per a retornar després cap a la urbanització. Però, després de més de dues hores lluitant contra la vegetació, i veient la gesta més que inútil, decidim retornar a l’arbre-indicador i desfer el camí de pujada.
Un cop baixant doncs, des del cim, en la primera cruïlla de camins clara que trobem prenem direcció sud-est fins enllaçar amb la pista per la que hem pujat des de la urbanització. Continuant-la doncs, arribem fins a la part alta de la Font de Montnegre on tenim aparcat el vehicle.

Aspecte de l’itinerari imaginari de baixada pel que es decideix no continuar, donat l’abrupte del terreny i l’exuberant vegetació.

SOLSONÈS. Pedró dels Quatre Batlles, (2387 m.)

2007-03-11T16:23:00.000+01:00

Pedró dels Quatre Batlles
Serra del Port del Comte. Pre-Pirineu.

El sostre comarcal del Solsonès el trobem a la serra del Port del Comte, en el límit nord-occidental amb la comarca de l’Alt Urgell.
Per arribar-hi, partint des de la capital comarcal, Solsona, tenim dues opcions:
-La primera i més llarga és arribar fins a Sant Llorenç de Morunys, a través de l’actual carretera que remunta el riu Cardener passant pel pantà de la Llosa del Cavall. Un cop a Sant Llorenç de Morunys, tenim novament dues opcions; seguir la carretera LV-4241b fins a Coll de Jou per a continuar a la dreta cap a l’estació d’esquí; o, seguir la LV-4012 passant per la Coma i trencant a l’esquerra cap a l’estació d’esquí del Port del Comte uns minuts abans d’arribar a Coll de Port.
-La segona opció, i potser la més ràpida, és sortir de Solsona cap al nord per la carretera LV-4241b que, passant per Lladurs, ens porta fins l’esmentat Coll de Jou, des d’on trenquem cap a l’estació d’esquí.
A l’estació d’esquí de Port del Comte, ens dirigim en suau ascens cap al parquing del sector anomenat Estivella, on hi podem aparcar còmodament el vehicle. Des del parquing (1935 msnm) podem divisar gran part de l’itinerari i, tímidament cap al nord-oest, l’arrodonit cim comarcal.

Aprofitant la psicològica seguretat que dóna l’estació d’esquí (intentant obviar l’apreciable manipulació del paisatge de muntanya) i, donada la generosa capa de neu que cobreix la zona (03/09), decidim aprofitar alguns itineraris marcats i assolir el sostre comarcal amb raquetes de neu i esquís de muntanya.
Prenem direcció nord per una pista, anomenada la Rasa Pauet, que va guanyant alçada progressivament a la dreta del remuntador (tele-cadira) anomenat Clot de la Vall. Als 30 minuts de marxa, a 2025 msnm deixem la pista que comença a virar cap a l’esquerra i prenem la canal que s’obre al NNE. A partir d’aquí, el pendent, tot i ser de manera progressiva, esdevé més costerut fins arribar a un ampli coll, el qual ens regala unes bones vistes del Pedraforca, del Costa Cabirolera, de la Serra d’Ensija i d’altres massissos o cims emblemàtics de la zona; estem ascendint per l’anomenada Costa Dreta. Com el seu propi nom indica, superem algun tram de més del 30% abans d’arribar al pla per on travessem la línia del telesquí anomenat Prat de l’Orri, des d’on remuntem suaument cap a ponent la pista de nom la Tornada, deixant a la nostra dreta el Tossal d’Estivella.
Des del coll que ja ens deixa veure la comarca veïna al nord, encarem la línia de carena fins al visible cim de la Tossa Pelada de 2379 msnm.
Des del vèrtex geodèsic que marca el cim de la Tossa Pelada i el límit comarcal, prenem direcció sud seguint la línia de carena, que en 20 minuts, ens deixa al cim del Pedró dels Quatre Batlles.

Es prenen les mesures corresponents i, comença el ball de xifres. A la cartografia de l’ICC a escala 1:5.000 trobem 2386,5 msnm; a l’escala 1:50.000 2382 msnm i, als fulls a escala 1:25.000, una altitud de 2388 msnm.
Tant al servidor SIGPAC, com al servei cartogràfic de l’Exèrcit i a l’IGN, pel que fa a l’escala 1:50.000, el valor de la cota és de 2387 msnm.
Al camp, tant el receptor GPS com l’altímetre donen unes lectures de 2387 msnm, fet pel qual decidim marcar aquesta com la més correcta:
2387 msnm.

Dades WGS84.
Long. 1º31’15’’ E Lat. 42º11’05’’N UTM 31T 377853 E, 4671346 N
Dades ED-50.
Long. 1º31’19’’ E Lat. 42º11’09’’N UTM 31T 377954 E, 4671549 N

Han estat poc menys de tres hores fins aquí. Ara, durant la propera hora i escaig, queda descendir cap al sud-est per la bella Rasa del Clot de la Vall fins al punt d’inici, ja sigui a peu, amb raquetes o esquiant.

VALLÈS OCCIDENTAL. St. Llorenç del Munt (1104 m.)

2007-02-21T23:25:00.000+01:00

La Mola de Sant Llorenç del Munt.
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).

Tant com si es parteix de Sabadell per la BV-1248, com de Terrassa per la carretera BV-1221, cal arribar fins al poble de Matadepera, municipi residencial.
Des del petit nucli de Matadepera, cal anar direcció nord cap a una de les urbanitzacions que poblen la muntanya; en concret, la de Cavall Bernat.
Guanyant alçada pels carrers de fort pendent, arribarem fins a la base del característic monòlit que dóna nom al conjunt urbanitzat (fins al mateix límit del Parc Natural) on intentarem deixar el vehicle ben aparcat.
Caldrà sumar uns quants metres de desnivell si utilitzem transport públic, ja que deixa en una plaça uns quants carrers abans; o, optar per un altre recorregut des de la vall del Ripoll, on hi ha línia d’autobús des de Sabadell fins a Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall amb relativa freqüència.
Cal alertar però, del fort desnivell i cal calcular molt bé els horaris, ja que serà sens dubte una llarga jornada. Tot i que el recorregut es pot fer a l’inversa, aprofitant que els festius hi ha servei de restauració al cim i d’aquesta manera gaudir després d’una curta baixada o retorn, nosaltres decidim ascendir quasi de manera directe esperant que es dissipi la boira matinal, per a poder gaudir a partir del migdia de la part més frondosa amb certa visibilitat.
El punt de partida (715 m.), el marquem en un dels darrers carrers de dita urbanització als peus del monòlit del Cavall Bernat. Ascendim per un corriol dressat fins al collet que separa dit monòlit de la resta de parets de conglomerat: Cap de Mort, Esquirol, Onze Hores, etc.
En sentit nord, continuem per un corriol que va per la base de les parets i per dins del bosc, fins a una gran colada on girem a ponent i en pocs minuts de nou cap al nord, fins arribar a Can Pobla poc després de mitja hora de l’inici.

Des de dit llogaret cal anar a buscar l’anomenada Foradada de Can Pobla, per on ens enfilem de manera directe fins arribar a l’antic Camí dels Monjos; camí que ja no deixem fins al cim, el qual guanyem en poc més d’una hora. 10 minuts abans del cim, hem deixat un corriol que mena a la font del Saüc.

La vista des del cim en dies clars és molt àmplia, arribant a divisar-se el mar i, fins i tot, els Pirineus. Nosaltres però, amb poca visibilitat però amb una àmplia cobertura de satèl•lits, prenem dades i fem les medicions a la mateixa fita (vèrtex geodèsic) de l’IGN, a pocs metres de la paret nord del petit monestir benedictí.
Amb una cobertura d’entre 8 i 10 satèl•lits, pel que fa al valor altimètric, el resultat és de 1104 m. a la base del pilar cilíndric, pel que coincideix tant amb l’ICC com amb l’IGN i el SIGPAC respecte llurs fulls publicats.
Cal dir però, que durant molts anys, la seva altitud havia estat marcada en diversos mapes i registres en 1095 msnm. Cert és, que el punt de referència era una taula d’orientació que va ser instal•lada en la dècada dels 60s, però tot i així, aquesta només es troba uns 5 metres per sota de la cota del vèrtex geodèsic instal•lat la tardor del 1978 per l’IGN, pel que no seria del tot vinculant l’esmentat motiu.

Dades WGS84.
Long. 2º01’05’’ E Lat. 41º38’29’’ N UTM 31T 418215 E, 4610417 N
Dades ED-50.
Long. 2º01’09’’ E Lat. 41º38’33’’ N UTM 31T 418307 E, 4610618 N

Deixem el cim anomenat comunament La Mola, i ens dirigim al nord en sentit descendent per prats inclinats. Evitem el gran esglaó de roca amb per una canal que amb una llarga ziga-zaga ens duu fins un coll on trobem la roca anomenada Morral del Drac.

Des d’aquí comença un ràpid descens per una altra canal, molt més frondosa, que ens deixa a mig recorregut en un trencall al nord, a la porta de l’ermita-cova i antic convent de Santa Agnès, on normalment podem abastir-nos d’aigua d’una petita font.
Santa Agnès li dóna nom a la canal que continuem baixant (uns 70 metres de desnivell) fins trobar entre la vegetació el que sembla ser un corriol que mena cap a l’est en lleuger sentit ascendent. Cal alertar de l’escassa cobertura GPS en la canal i les possibles errades de posició, pel que es recomana especialment portar una bona cartografia de la zona (Editorial Alpina edita un fragment del Parc a escala 1:10.000 que pot ser de gran ajut; també hi ha d’altres editorials, però).
Aquest corriol s’anomena Camí de la Senyora i si es fa el recorregut a l’inversa no té cap pèrdua, ja que la zona complicada per no ser gaire transitada és la connexió amb la Canal de Santa Agnès. No serà fins poc menys de mitja hora després (des de l’ermita-cova) que ens adonem que anem pel bon camí, al fer la volta a un esperó des del que divisem la Canal Freda i en girar cap al sud, es troba una altra foradada al costat d’una bauma.

Seguim el Camí de la Senyora a zones ben marcat, a zones ben cobert de vegetació; i, sortegem un parell de torrenteres amb atenció fins que voltem un altre esperó, aquest cop l’anomenada carena de la Cova de les Ànimes. A partir d’aquest punt el camí es va fent més evident i no el deixarem fins arribar a connectar amb el Camí dels Monjos, uns metres avall de l’anomenat Pi del Vent (890 msnm) i poc menys de dues hores des de Santa Agnès. A partir d’aquí, cal seguir l’esmentat Camí dels Monjos que, en arribar al final de la carena trenca a l’esquerra per descendir per una canal humida, per dur-nos seguidament per camí marcat fins a la urbanització.
En veure una gran casa blanca, cal girar cap a ponent; i, per un carrer sense asfaltar arribarem fins al punt de partida en uns 30 minuts més.
Un total de poc més d’11 quilòmetres, que es poden fer en unes quatre hores, admirant el paisatge de canals, boscos i conglomerats.

SEGARRA. Turó del Galutxo (852 m.)

2007-02-17T18:45:00.005+01:00

Turó del Galutxo (o del Calixto)
Depressió Central Catalana.

La comarca de la Segarra es localitza a la unitat de relleu que anomenem Depressió Central; i, el cim més elevat de la comarca el trobem als límits meridionals de dita Depressió amb la Serralada Prelitoral. Per arribar-nos fins al Turó del Galutxo (o Turó del Calixto, segons la toponímia que es consulti) ho fem partim des de Cervera.
Per arribar al sostre comarcal, des de Cervera tenim dues opcions:
-Direcció Barcelona per la carretera N-II o l’autovia A-2, indistintament, per a arribar al cap de pocs quilòmetres a Sant Antolí i Vilanova.
Des d’aquest poble cal trencar cap al sud per la LV-2031 cap a Talavera, passant per Pavia. Des de Talavera, una pista en molt bon estat (mantenint rumb OSO a les cruïlles) ens porta en pocs minuts fins a Civit, inici de l’excursió.
-Una altra opció, potser més còmode, és continuar per la N-II o l’A-2 fins la sortida la Panadella i Santa Coloma de Queralt (en la veïna comarca de la Conca de Barberà). Des de la Panadella cal seguir per la B-221 cap al sud fins al km.4 on trenquem per la LV-2033 fins a Civit.
Un cop a Civit doncs, per angostos i pendents carrers, deixem ben aparcat el vehicle en la part alta del poble, a tocar de l’església.
Davant de l’església carreguem aigua d’una font, ja que no en trobarem cap més durant tot el recorregut, a excepció de la mina de Cal Comtet en èpoques de pluges, però normalment enfangada.
El Turó del Galutxo és, com el seu propi nom indica, un turó arrodonit en mig d’una plana agrícola; pel que la seva dificultat i/o desnivell són mínims.
Aprofitant l’àmbit rural, amb amplia cobertura de pistes agrícoles i camins d’accessos a terrenys de conreu de poc pendent, decidim fer el recorregut fins el sostre comarcal en BTT.
Partim des de l’església (710 msnm), al costat d’un gran dipòsit, per la pista que va per la part alta del poble. Ràpidament passem per una explotació agrícola i encarem una nova pista cap al sud en sentit lleugerament ascendent.
Aquesta ens duu fins l’abandonat mas de Cal Comtet (770 msnm) en poc més de dos quilòmetres, on prenem la pista de la dreta (oest), amb cert pendent, fins enllaçar amb la nova pista de l’explotació del parc eòlic (creat a finals del 2008).

Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

Seguim aquesta àmplia pista fins una cruïlla, en el límit comarcal, on prenem cap a l’oest per arribar-nos fins el llogaret abandonat de Montargull, des d’on podem divisar una bona panoràmica de la comarca i del proper turó-cim.
Baixem de Montargull per la mateixa pista asfaltada que hem arribat i ens aturem a la cruïlla que hem deixat enrera uns minuts abans.Per ascendir al turó amb bicicleta l’esforç és considerable, de manera que les deixem en un arbre i continuem a peu els darrers cinc minuts fins al cim. Entre la vegetació, una clariana amb un fita de pedres marca el que sembla el punt més alt del pla herbat. La vista cap a la comarca està limitada pels pins, no així la de la Conca de Barberà cap al sud.
Prenem les mesures del punt visiblement més alt amb una cobertura de 12 satèl•lits i veiem que coincideixen amb l’altímetre que després calibrem amb una fita de l’IGN. L’altitud del sostre comarcal coincideix amb la publicada per l’ICC i el SIGPAC en els fulls 1:5.000, tot i que hi ha una diferència de 2 metres amb la cartografia 1:50.000 dels mateixos servidors.
Al marge, a dita cartografia es localitza al nord-est de la comarca, al municipi de Llobera, el cim de Sant Salvador amb 854 msnm segons l’IGN i 846 segons l’ICC. Tots dos servidors però, el localitzen dins els límits del Solsonès. Per tant, marquem com a vàlids els 852 msnm.

Dades WGS84.
Long. 1º22’51’’ E Lat. 41º33’18’’N UTM 31T 364969 E, 4601650 N
Dades ED-50.
Long. 1º22’55’’ E Lat. 41º33’22’’N UTM 31T 365070 E, 4601852 N

Per tal de no fer el descens totalment pel mateix camí i, ja que volem calibrar l’altímetre i comparar estris, es decideix recuperar les bicicletes i continuar cap a l’est en suau descens fins al tristament abandonat llogaret de Santa Fe de Montfred. Uns metres abans d’arribar però, després d’una petita pujada trobem al costat d’un aero-generador la fita de l’IGN del turó de Montfred (833 msnm) on s’equilibra i compara el material. Ara sí, es pot afirmar que l’alçada més fidel del turó del Galutxo o turó del Calixto és de 852 msnm.
Un cop hem deixat el llogaret a la nostra esquerra (nord) prenem un camí agrícola, abans d’arribar a la carretera, que en diversos revolts per límits de camps de conreu ens durà, en agradable descens, fins al mas de Cal Comtet novament.

Des d’aquí i fins a Civit, només ens cal desfer el camí que portàvem en l’ascens, tot i admirant el paisatge rural amb el teló de fons d’un Pirineu ben nevat (02/09).

Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

GARRAF. Puig de la Mola (535 m.)

2007-02-11T17:45:00.002+01:00

El puig de la Mola. Serralada litoral; (Sistema Costaner).

Per accedir al sostre comarcal del Garraf, des de Vilanova i la Geltrú cal prendre la carretera BV-2113 fins a Sant Pere de Ribes, on continuem cap al nord per la BV-2111 fins al poble d’Olivella.
Des d’aquí tenim dues opcions: prendre el PR C-37 que en unes dues hores de marxa enllaça amb el GR-5; o, continuar amb el vehicle còmodament fins al complex rural i escola de natura anomenat Can Grau, punt d’inici de l’excursió.

Per deixar el vehicle hi ha una zona d’aparcament en la mateixa escola de natura, però, és possible que ens trobem una cadena per accedir-hi, de manera que una bona opció és aparcar uns metres abans d’arribar-hi, al costat d’una gran bassa, i continuar a peu per la carretera o fent drecera.

Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

Des de les edificacions de Can Grau, cal seguir a peu el GR-5 en direcció Nord; deixant a l’esquerra un camí circular que utilitza l’escola en les seves activitats. El camí és típicament d’entorns calcaris, pel que -tot i la senzillesa de l’excursió- es recomanable un bon calçat donada la quantitat de pedres anguloses que trobem durant el recorregut. Aquest primer camí però, ràpidament ens deixa en l’ampla pista que va a Olesa de Bonesvalls, on el caminar és converteix en una passejada.
Seguim aquesta pista durant aproximadament mitja hora, fins arribar a un revolt tancat on notem que davallem ràpidament. Hem passat, sense adonar-nos massa, pel coll que separa el Garraf de l’Alt Penedès. Aquí, el GR-5 es creua amb el GR-92.3 i prenem aquest darrer cap a l’Est, per una petita torrentera.

Ràpidament el corriol ens porta a través d’un bosquet típicament mediterrani -amb algun exemplar espectacular de margalló- cap a la línia de carena: un camí bastant marcat que ressegueix el límit comarcal. Per dit corriol carener, fent alguna ziga-zaga en el pendent més pronunciat, arribem a una gran explanada on podem observar una torre de guaita, al costat mateix d’una fita de l’IGN.
Tot just una hora després de sortir de l’aparcament arribem al sostre del Garraf, on prenem les mesures corresponents al cim comarcal.
L’alçada en metres de dit punt, a la base del pilar cilíndric, coincideix amb la publicada per l’IGN, amb la cartografia del SIGPAC i amb la de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, pel que es considera com correcta la de 535 msnm.
Hi ha però, una variació d’un parell de metres entre SIGPAC i IGN, pel que fa a les coordenades.
Pel que fa a l’altitud, si bé als fulls 1:50.000 de l’ICC coincideix amb la resta de cartografia i mesures, al full 1:5.000 la cota és de 534 m.

Dades WGS84.
Long. 1º50’52’’ E Lat. 41º19’09’’N UTM 31T 403562 E, 4574847 N
Dades ED-50.
Long. 1º50’56’’ E Lat. 41º19’13’’N UTM 31T 403663 E, 4575049 N

El descens el farem pel mateix itinerari, però, un cop al vehicle, podem continuar per pista asfaltada fins la Plana Novella, on hi ha un museu budista al Palau Novella.
Des d’aquí, tindrem dues opcions: cap al sud, per pista en més o menys bon estat fins arribar a la vila de Sitges, coincidint amb el GR-92.4 al començament i amb el GR-5 al final. O, podem continuar, per carretera asfaltada, cap a Port Ginesta i Castelldefels a través de la collada de Vallgrassa i la urbanització Rat Penat.
Tot dos itineraris ens ajuden a descobrir els paisatges del Parc Natural del Garraf, i a gaudir, si el dia ho permet, d’unes bones vistes al mar.

Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

VALLÈS ORIENTAL. Turó de l'Home (1706 m.)

2007-01-24T18:40:00.000+01:00

Turó de l'Home. Serralada Prelitoral (Sistema Costaner)

Des de la ciutat de Granollers, seguint direcció Girona la C-35 o l’AP-7, cal arribar a la població de Sant Celoni, al NE de la comarca. Travessant el nucli de Sant Celoni, cal prendre la BV-5114 (anomenada carretera de Campins). Una cruïlla amb rotonda bifurca la carretera però continuem direcció Campins en clar ascens.

Durant uns quants quilòmetres, la carretera (BV-5114) ens fa guanyar alçada revolt rera revolt, fins que s’arriba
a la baga de Santa Fe de Montseny, on hi ha servei de restauració i punt d’informació del Parc. Es pot deixar el vehicle en dita zona, o mig quilòmetre més amunt (direcció Viladrau) en un revolt tancat, on trobem la font de Passavents i el punt de partida.

El massís del Montseny té tres cims importants, en tres comarques diferents. El del Vallès Oriental és l’anomenat Turó de l’Home; i, tot i que es pot ascendir en vehicle per asfalt ja que hi ha un observatori meteorològic i una petita instal•lació militar, decidim fer-ho a peu pel seu vessant nord gaudint així de la Fageda Gran, aprofitant les pistes d’explotació forestal (cal tenir en compte però, que el reglament del Parc no permet circular en BTT per aquestes).

Des de la font de Passavents, prenem el camí ascendent que voreja un rierol i deixem el camí de l’esquerra (marcat amb ferros verds i taques marrons que mena cap al sud i que utilitzarem en la baixada). Als pocs minuts, entre fatjos i fulles mortes, caldrà travessar dit rierol.
En contínua ascensió acompanyarem el curs d’una petita riera. No la deixarem fins trobar el camí que des del Turó de l’Home a través del Coll de Sesbasses va cap al NE fins al cim de les Agudes.

Dit camí és paral•lel al carener i el trobem després dels darrers exemplars de faig disseminats (desprovistos del seu fullam a l’hivern). Seguim aquest camí direcció sud fins a l’esmentat coll de Sesbasses per terreny ja sense vegetació. Es deixa el coll al nord i es continua pujant en direcció sud després de travessar la pista asfaltada que porta a la base militar. En menys de 10 minuts estem prenent dades a l’altiva fita de l’IGN; aquesta, uns metres per sobre de l’observatori. Han estat poc menys de dues hores i 500 m. de desnivell.

Les mesures es prenen amb una cobertura de 12 satèl•lits i, pel que fa al valor altimètric, el resultat és de 1706 m. a la base del pilar cilíndric, pel que coincideix tant amb l’ICC com amb l’IGN i el SIGPAC respecte llurs fulls publicats.

Dades WGS84.
Long. 2º26’05’’ E Lat. 41º46’35’’ N UTM 31T 453033 E, 4625113 N
Dades ED-50.
Long. 2º26’10’’ E Lat. 41º46’39’’ N UTM 31T 453126 E, 4625315 N

Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

El descens es realitza pel camí marcat amb ferros verds que, amb llargues ziga-zagues, ens torna a deixar a la font de Passavents després de caminar poc més d’una hora per un bosc de fatjos i alguna taca amb exemplars d’avet i altres coníferes.

TARRAGONÈS. La Mola (317 m.)

2007-01-22T18:24:00.000+01:00

La Mola. Serralada Litoral.(Sistema Costaner).

Des de la ciutat de Tarragona, seguint direcció Barcelona la N-340 o l’AP-7, cal prendre la carretera T-210 en sentit nord des de Torredembarra fins arribar a la Pobla de Montornès, lloc d’inici i final de l’ascensió.
Cal tenir present que aquest itinerari és un xic més llarg que des de Bonastre (Baix Penedès), però de dita manera queda inclòs gairebé de manera íntegra a la comarca del Tarragonès.
El sostre del Tarragonès no és més que, com el seu propi nom indica, un turó amb un cim molt planer que pins i garric han poblat d’ençà l’abandonament dels conreus al segle XX; pel que no podem esperar grans vistes panoràmiques ni una ascensió alpina. Hi ha la possibilitat de recórrer en BTT gran part del recorregut, però en aquesta ocasió, i aprofitant la senyalització del GR-92, decidim ascendir-hi a peu a través de feixes abandonades i corriols careners.
Des de la Pobla de Montornès (70 m.), direcció nord per la carretera que duu a la Nou de Gaià (T-211) i un cop passat el fals túnel del ferrocarril, cal dirigir-se al NNE pel camí del Mas Gilbert seguint les marques del GR-92. Cal passar per sobre d’un segon traçat de ferrocarril i continuar les marques fins al citat mas. En menys d’una hora, a l’horitzó veurem el turó carener pel que pujarem encara que el cim no serà visible fins pràcticament arribar-hi.

Aquest corriol, i a través de feixes abandonades, alguna cabana de pedra i ziga-zagues entre garric i pins ens durà pel turó carener fins al cim de la Mola. Des de dit turó hi ha una vista àmplia sobre la comarca i el mar; i, cal aprofitar-la, ja que des del cim la vista és molt limitada.
Al cap de poc menys de dues hores s’arriba a la fita de l’IGN i, es prenen les mesures amb una cobertura de més de 10 satèl•lits. L’alçada total a la base del pilar de formigó és de 317 m., que coincideix amb l’altitud publicada als fulls de l’ICC i de l’IGN però no al SIGPAC que la xifra en 316 msnm.
Dades WGS84.
Long. 1º25’02’’ E Lat. 41º12’42’’ N UTM 31T 367320 E, 4563458 N
Dades ED-50.
Long. 1º25’07’’ E Lat. 41º12’46’’ N UTM 31T 367412 E, 4563659 N

Font: El•laboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

En el descens es pren direcció NE per un corriol que al cap de 15 minuts dóna a una pista. Seguim aquesta pista fins una cruïlla on prenem la que descendeix cap l’est per terrasses de conreu. No la deixem fins una altra cruïlla on girem cap al sud. Circumval•lant una gran finca arribem a un encreuament on trobem una pista barrada per grans blocs de pedra, -si es continua per aquesta s’arriba al punt més alt del Turó de Puig-roig, que amb els seus 253 m. fa de talaia-.
Hem de continuar per la que descendeix i que, seguidament comença una altra que pren direcció oest.
Aquesta darrera ja no la deixarem fins trobar un collet on reprendrem el GR-92 però direcció la Pobla de Montornès.
Fins aquest enllaç, la pista travessa una riera i flanqueja un petit turó al que també es pot arribar per pista per gaudir d’una panoràmica del Baix Penedès.
Un cop al GR-92, descendim entre bosc i feixes fins a la part solana del Mas Gilbert, enllaçant primer amb el camí d’anada i, posteriorment, amb la pista que ens ha de guiar fins al poble de partida (gairebé 14 km. i poc més de 4 hores després).