CERDANYA. La Tossa Plana de Lles (2904 m.)

Tossa Plana de Lles
Pirineu Axial.

Ens trobem a la comarca pirinenca possiblement amb les característiques més sorprenents de tota la serralada:
A diferència de la resta de comarques muntanyoses ben delimitades, la Cerdanya és pràcticament una plana, tot i que queda envoltada d’altius cims; està dividida per dues províncies, Lleida i Girona; i, el Tractat dels Pirineus del segle XVII la va dividir, a més, entre dos estats, Espanya i França. Amb tot, aquestes peculiars divisions administratives serveixen per a poder fer-hi més ascensions, ja que provoquen que a la part francesa (Alta Cerdanya) també es pugi el seu cim més alt; i, tot i que un xic dubtós, també el de la província de Girona, dins els diversos projectes en que s’engloba GeoSostres.
Per arribar al sostre comarcal de la Cerdanya, cal que ens dirigim cap a ponent des de la vila de Puigcerdà. Per la carretera N-260 ens arribem fins a Martinet passant entre altres per Bellver de Cerdanya.
A la sortida de Martinet, direcció la Seu d’Urgell, trenquem cap al nord per la carretera de muntanya LV-4036 que en 10 quilòmetres ens deixa en el poble de Lles de Cerdanya. Durant el recorregut, les vistes de la serra del Cadí cap al sud són impressionants. Des de Lles continua cap al nord una pista asfaltada que ens porta fins l’estació d’esquí nòrdic de Lles, punt d’inici de l’ascensió, on hi deixem el vehicle i es decideix fer-hi nit. Des del refugi Cap de Rec (1955 msnm) a l’estació d’esquí, obviant la pista que surt cap a l’est (sobretot si l’estació està oberta) i que en una llarga volta ens conduiria fins al refugi del Pradell (2110 msnm), encarem el camí ascendent que va per l’interior del bosc i que coincideix amb l’itinerari GR-11-10. Aquest camí ens porta, en una hora d’agradable i ombrívol passeig per torrents i obagues de coníferes i alguna clariana, fins a l’esmentat refugi forestal del Pradell, el qual ens podria servir d’aixopluc en cas de tempesta.
Des del refugi del Pradell el camí s’interna al bosc en direcció nord. És un xic perdedor però ràpidament arribem al pla de les Someres, on el caminar és més relaxat donada la menor inclinació. Amb tot, si el paratge està nevat són recomanables uns esquís o unes raquetes de neu per a no enfonsar-s’hi.
En aquesta ocasió, a més de la increïble bondat d’una magnífica nevada de primavera (04/08), tenim la gran sort de gaudir de la companyia d’uns col•legues geògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els que l’ascensió, i potser encara més la baixada, es converteix en una jornada gairebé de caire festiu.
Al final de la gran carena somera arriba el darrer esforç, per terreny una mica escarpat, però que la neu tova ens facilita enormement.
Un cop a dalt, el sostre de la Cerdanya es divisa encara lluny per un pla que s’allarga en totes direccions, com indica el propi nom del cim. Ja al subjectiu cim de la Tossa Plana, prenem les dades pertinents.
El cim no està coronat per cap fita de l’IGN, de manera que en el punt més alt que observem decidim prendre mesures de coordenades i d’altitud. Tot i que a escales poc detallades surt la xifra de 2916 msnm., l’altitud mesurada a dit punt ens dóna la mateixa que publica el servidor SIGPAC i l’ICC als fulls escala 1:5.000; és a dir, 2904 m.
Cal dir però, que hi ha certes diferències d’alguns metres pel que fa a les coordenades sobre el punt més alt, donada la llargada del cim.

Dades WGS84.
Long. 1º39’23’’ E Lat. 42º28’05’’N UTM 31T 389553 E, 4702638 N
Dades ED-50.
Long. 1º39’28’’ E Lat. 42º28’09’’N UTM 31T 389654 E, 4702841 N

El descens es realitza pràcticament pel mateix itinerari; si bé, des del cim fem una mica de drecera, anant més directes cap al refugi del Pradell. Els temps previstos des de Cap de Rec i tornar poden variar, però nosaltres, amb molta calma, necessitem poc menys de 4 hores per a l’ascensió i unes 3 hores pel descens, incloent-hi les parades.Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.