VALLÈS OCCIDENTAL. St. Llorenç del Munt (1104 m.)

La Mola de Sant Llorenç del Munt.
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).

Tant com si es parteix de Sabadell per la BV-1248, com de Terrassa per la carretera BV-1221, cal arribar fins al poble de Matadepera, municipi residencial.
Des del petit nucli de Matadepera, cal anar direcció nord cap a una de les urbanitzacions que poblen la muntanya; en concret, la de Cavall Bernat.
Guanyant alçada pels carrers de fort pendent, arribarem fins a la base del característic monòlit que dóna nom al conjunt urbanitzat (fins al mateix límit del Parc Natural) on intentarem deixar el vehicle ben aparcat.
Caldrà sumar uns quants metres de desnivell si utilitzem transport públic, ja que deixa en una plaça uns quants carrers abans; o, optar per un altre recorregut des de la vall del Ripoll, on hi ha línia d’autobús des de Sabadell fins a Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall amb relativa freqüència.
Cal alertar però, del fort desnivell i cal calcular molt bé els horaris, ja que serà sens dubte una llarga jornada. Tot i que el recorregut es pot fer a l’inversa, aprofitant que els festius hi ha servei de restauració al cim i d’aquesta manera gaudir després d’una curta baixada o retorn, nosaltres decidim ascendir quasi de manera directe esperant que es dissipi la boira matinal, per a poder gaudir a partir del migdia de la part més frondosa amb certa visibilitat.
El punt de partida (715 m.), el marquem en un dels darrers carrers de dita urbanització als peus del monòlit del Cavall Bernat. Ascendim per un corriol dressat fins al collet que separa dit monòlit de la resta de parets de conglomerat: Cap de Mort, Esquirol, Onze Hores, etc.
En sentit nord, continuem per un corriol que va per la base de les parets i per dins del bosc, fins a una gran colada on girem a ponent i en pocs minuts de nou cap al nord, fins arribar a Can Pobla poc després de mitja hora de l’inici.









Des de dit llogaret cal anar a buscar l’anomenada Foradada de Can Pobla, per on ens enfilem de manera directe fins arribar a l’antic Camí dels Monjos; camí que ja no deixem fins al cim, el qual guanyem en poc més d’una hora. 10 minuts abans del cim, hem deixat un corriol que mena a la font del Saüc.










La vista des del cim en dies clars és molt àmplia, arribant a divisar-se el mar i, fins i tot, els Pirineus. Nosaltres però, amb poca visibilitat però amb una àmplia cobertura de satèl•lits, prenem dades i fem les medicions a la mateixa fita (vèrtex geodèsic) de l’IGN, a pocs metres de la paret nord del petit monestir benedictí.
Amb una cobertura d’entre 8 i 10 satèl•lits, pel que fa al valor altimètric, el resultat és de 1104 m. a la base del pilar cilíndric, pel que coincideix tant amb l’ICC com amb l’IGN i el SIGPAC respecte llurs fulls publicats.
Cal dir però, que durant molts anys, la seva altitud havia estat marcada en diversos mapes i registres en 1095 msnm. Cert és, que el punt de referència era una taula d’orientació que va ser instal•lada en la dècada dels 60s, però tot i així, aquesta només es troba uns 5 metres per sota de la cota del vèrtex geodèsic instal•lat la tardor del 1978 per l’IGN, pel que no seria del tot vinculant l’esmentat motiu.

Dades WGS84.
Long. 2º01’05’’ E Lat. 41º38’29’’ N UTM 31T 418215 E, 4610417 N
Dades ED-50.
Long. 2º01’09’’ E Lat. 41º38’33’’ N UTM 31T 418307 E, 4610618 N

Deixem el cim anomenat comunament La Mola, i ens dirigim al nord en sentit descendent per prats inclinats. Evitem el gran esglaó de roca amb per una canal que amb una llarga ziga-zaga ens duu fins un coll on trobem la roca anomenada Morral del Drac.









Des d’aquí comença un ràpid descens per una altra canal, molt més frondosa, que ens deixa a mig recorregut en un trencall al nord, a la porta de l’ermita-cova i antic convent de Santa Agnès, on normalment podem abastir-nos d’aigua d’una petita font.
Santa Agnès li dóna nom a la canal que continuem baixant (uns 70 metres de desnivell) fins trobar entre la vegetació el que sembla ser un corriol que mena cap a l’est en lleuger sentit ascendent. Cal alertar de l’escassa cobertura GPS en la canal i les possibles errades de posició, pel que es recomana especialment portar una bona cartografia de la zona (Editorial Alpina edita un fragment del Parc a escala 1:10.000 que pot ser de gran ajut; també hi ha d’altres editorials, però).
Aquest corriol s’anomena Camí de la Senyora i si es fa el recorregut a l’inversa no té cap pèrdua, ja que la zona complicada per no ser gaire transitada és la connexió amb la Canal de Santa Agnès. No serà fins poc menys de mitja hora després (des de l’ermita-cova) que ens adonem que anem pel bon camí, al fer la volta a un esperó des del que divisem la Canal Freda i en girar cap al sud, es troba una altra foradada al costat d’una bauma.

Seguim el Camí de la Senyora a zones ben marcat, a zones ben cobert de vegetació; i, sortegem un parell de torrenteres amb atenció fins que voltem un altre esperó, aquest cop l’anomenada carena de la Cova de les Ànimes. A partir d’aquest punt el camí es va fent més evident i no el deixarem fins arribar a connectar amb el Camí dels Monjos, uns metres avall de l’anomenat Pi del Vent (890 msnm) i poc menys de dues hores des de Santa Agnès. A partir d’aquí, cal seguir l’esmentat Camí dels Monjos que, en arribar al final de la carena trenca a l’esquerra per descendir per una canal humida, per dur-nos seguidament per camí marcat fins a la urbanització.
En veure una gran casa blanca, cal girar cap a ponent; i, per un carrer sense asfaltar arribarem fins al punt de partida en uns 30 minuts més.
Un total de poc més d’11 quilòmetres, que es poden fer en unes quatre hores, admirant el paisatge de canals, boscos i conglomerats.