SOLSONÈS. Pedró dels Quatre Batlles, (2387 m.)

Pedró dels Quatre Batlles
Serra del Port del Comte. Pre-Pirineu.

El sostre comarcal del Solsonès el trobem a la serra del Port del Comte, en el límit nord-occidental amb la comarca de l’Alt Urgell.
Per arribar-hi, partint des de la capital comarcal, Solsona, tenim dues opcions:
-La primera i més llarga és arribar fins a Sant Llorenç de Morunys, a través de l’actual carretera que remunta el riu Cardener passant pel pantà de la Llosa del Cavall. Un cop a Sant Llorenç de Morunys, tenim novament dues opcions; seguir la carretera LV-4241b fins a Coll de Jou per a continuar a la dreta cap a l’estació d’esquí; o, seguir la LV-4012 passant per la Coma i trencant a l’esquerra cap a l’estació d’esquí del Port del Comte uns minuts abans d’arribar a Coll de Port.
-La segona opció, i potser la més ràpida, és sortir de Solsona cap al nord per la carretera LV-4241b que, passant per Lladurs, ens porta fins l’esmentat Coll de Jou, des d’on trenquem cap a l’estació d’esquí.
A l’estació d’esquí de Port del Comte, ens dirigim en suau ascens cap al parquing del sector anomenat Estivella, on hi podem aparcar còmodament el vehicle. Des del parquing (1935 msnm) podem divisar gran part de l’itinerari i, tímidament cap al nord-oest, l’arrodonit cim comarcal.

Aprofitant la psicològica seguretat que dóna l’estació d’esquí (intentant obviar l’apreciable manipulació del paisatge de muntanya) i, donada la generosa capa de neu que cobreix la zona (03/09), decidim aprofitar alguns itineraris marcats i assolir el sostre comarcal amb raquetes de neu i esquís de muntanya.
Prenem direcció nord per una pista, anomenada la Rasa Pauet, que va guanyant alçada progressivament a la dreta del remuntador (tele-cadira) anomenat Clot de la Vall. Als 30 minuts de marxa, a 2025 msnm deixem la pista que comença a virar cap a l’esquerra i prenem la canal que s’obre al NNE. A partir d’aquí, el pendent, tot i ser de manera progressiva, esdevé més costerut fins arribar a un ampli coll, el qual ens regala unes bones vistes del Pedraforca, del Costa Cabirolera, de la Serra d’Ensija i d’altres massissos o cims emblemàtics de la zona; estem ascendint per l’anomenada Costa Dreta. Com el seu propi nom indica, superem algun tram de més del 30% abans d’arribar al pla per on travessem la línia del telesquí anomenat Prat de l’Orri, des d’on remuntem suaument cap a ponent la pista de nom la Tornada, deixant a la nostra dreta el Tossal d’Estivella.
Des del coll que ja ens deixa veure la comarca veïna al nord, encarem la línia de carena fins al visible cim de la Tossa Pelada de 2379 msnm.
Des del vèrtex geodèsic que marca el cim de la Tossa Pelada i el límit comarcal, prenem direcció sud seguint la línia de carena, que en 20 minuts, ens deixa al cim del Pedró dels Quatre Batlles.

Es prenen les mesures corresponents i, comença el ball de xifres. A la cartografia de l’ICC a escala 1:5.000 trobem 2386,5 msnm; a l’escala 1:50.000 2382 msnm i, als fulls a escala 1:25.000, una altitud de 2388 msnm.
Tant al servidor SIGPAC, com al servei cartogràfic de l’Exèrcit i a l’IGN, pel que fa a l’escala 1:50.000, el valor de la cota és de 2387 msnm.
Al camp, tant el receptor GPS com l’altímetre donen unes lectures de 2387 msnm, fet pel qual decidim marcar aquesta com la més correcta:
2387 msnm.

Dades WGS84.
Long. 1º31’15’’ E Lat. 42º11’05’’N UTM 31T 377853 E, 4671346 N
Dades ED-50.
Long. 1º31’19’’ E Lat. 42º11’09’’N UTM 31T 377954 E, 4671549 N

Han estat poc menys de tres hores fins aquí. Ara, durant la propera hora i escaig, queda descendir cap al sud-est per la bella Rasa del Clot de la Vall fins al punt d’inici, ja sigui a peu, amb raquetes o esquiant.