MARESME. Turó d'en Vives (766 m.)

Turó d'en Vives.
Montnegre, Serralada Litoral;(Sistema Costaner).

Des de la ciutat de Mataró, prenem direcció nord-est cap Arenys de Mar, ja sigui per la carretera A-2 (N-II) o per l’autopista C-32.
Des d’Arenys de Mar cal anar al nord per la C-61 fins a Arenys de Munt; on, just abans de sortir del poble, trenquem en una cruïlla cap a l’est, en direcció a Sant Iscle de Vallalta, darrera població del recorregut d’accés, i si es vol, punt d’inici de l’ascensió.
Des de Sant Iscle de Vallalta (132 msnm), el GR-5 ens durà en una llarga jornada fins al coll del mateix cim comarcal. Una altra opció és continuar amb el vehicle per aproximar-nos fins la cota 550 msnm. i, atacar el turó de manera més relaxada. Així, des del poble caldrà remuntar uns pocs quilòmetres, per carrer asfaltat i sempre en direcció nord, fins la urbanització Font de Montnegre i Casa Vella de Mas Ponç. Des d’aquesta urbanització, una pista en bon estat continua cap l’est, passant al costat d’uns dipòsits, portant-nos fins al mirador del Turó Gros (773 msnm), ja en la comarca del Vallès Oriental, des d’on podem observar l’arrodonit turó boscós del sostre comarcal del Maresme.Tornant a la urbanització, on comença la pista a tocar dels dipòsits esmentats, podem deixar el vehicle més o menys ben aparcat i començar la caminada. En un revolt molt pronunciat s’inicia una pista, en bastant mal estat (03/08), per la que continuem a peu cap a l’oest.
Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.

Aquesta pista va resseguint pràcticament les imaginàries corbes de nivell, pel que anem fent grans llaçades per l’interior del bosc humit i guanyant metres suaument.
En un d’aquests revolts tancats que anem prenem per guanyar alçada trobem marques del GR-5, amb el que coincidirem una bona estona però que deixarem de banda uns metres abans d’arribar al coll de Basses.
Ben bé no s’ha arribar al citat coll, sinó continuar cap al nord en una cruïlla de camins (si es continua cap a l’est es va al coll de Basses i al Turó Gros), remuntant els darrers metres fins a la línia de carena.
Una pista d’explotació forestal recorre gran part de la carena, pel que ens facilita la marxa per aquesta zona tan densament poblada de vegetació. Estem caminant també per la línia divisòria entre el Maresme i el Vallès Oriental; i, entre la vegetació podem divisar una bona panoràmica de les estribacions més meridionals del Montseny i la vall de la Tordera, així com Sant Celoni si observem cap al nord-oest.
En uns 15 minuts de caminar per la carena (més aviat pel vessant del Vallès Oriental) trobem una cruïlla on, en el camí de tornada prendrem cap el sud.
Ara però, continuem en direcció oest fins arribar a una petita clariana del bosc, on la seva extensió planera ens fa intuir un coll. A partir d’aquí, i, intentant seguir una fites de terme, el camí cap al cim es converteix en un corriol, obert entre la vegetació, que ens porta ràpidament fins al sostre comarcal del Maresme.
El punt exacte del cim és difícil de localitzar, ja que a part d’una bústia i un bell cartell de fusta d’una entitat excursionista enganxats a un arbre no hi cap més indicació: ni banderola, ni fita a l’estil de l’IGN, ni tan sols una bona vista panoràmica. Així doncs, decidim visualment quin és el punt més elevat al voltant de l’arbre-indicador i prenem les corresponent mesures, tot i que l’horitzó GPS tampoc no és del tot esclarissat.
L’alçada en metres de dit punt coincideix amb la que publica l’Institut Cartogràfic de Catalunya en els seus fulls, pel que marquem els 766 msnm.
Cal dir però, que el servidor del SIGPAC dóna una altitud un metre inferior, però s’opta per la mesura local i la GPS. Al marge però, i donada la característica del cim, s’ha de dir que les diferències pel que fa a les coordenades tan al SIGPAC, a l’IGN, com a la lectura in situ són relativament importants, amb un marge de diferència de 5-10 metres en la quadrícula UTM, pel que novament cal recordar la subjectivitat del punt més alt del pla boscós.
Dades WGS84.
Long. 2º33’18’’ E Lat. 41º39’33’’ N UTM 31T 462964 E, 4612034 N
Dades ED-50.
Long. 2º33’23’’ E Lat. 41º39’37’’ N UTM 31T 463066 E, 4612236 N

El descens es recomana, insistentment, fer-ho pel mateix itinerari de pujada, ja que la zona està plena de feixes i pistes abandonades que la vegetació a poblat generosament.
Nosaltres, amb la intenció de fer un recorregut més circular provem continuar amb direcció oest en ràpid descens, per feixes abandonades i torrenteres plenes de esbarzers, imaginant-hi un camí que ens enllaci amb alguna pista per a retornar després cap a la urbanització. Però, després de més de dues hores lluitant contra la vegetació, i veient la gesta més que inútil, decidim retornar a l’arbre-indicador i desfer el camí de pujada.
Un cop baixant doncs, des del cim, en la primera cruïlla de camins clara que trobem prenem direcció sud-est fins enllaçar amb la pista per la que hem pujat des de la urbanització. Continuant-la doncs, arribem fins a la part alta de la Font de Montnegre on tenim aparcat el vehicle.


Aspecte de l’itinerari imaginari de baixada pel que es decideix no continuar, donat l’abrupte del terreny i l’exuberant vegetació.