Matagalls
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).
Des de Vic, sortim cap al sud per la carretera C-17 (N-152) per arribar fins a Balenyà a través de la sortida Tona sud-Seva. També podem arribar a través de carreteres veïnals per Santa Eugènia de Berga i Taradell. Un cop a Balenyà seguim fins a Seva per la BV-5303. Al bell mig de Seva, l’indicador de Parc Natural d’un carrer ascendent cap al sud ens indica l’enllaç amb la BV-5301, carretera que ja no deixem durant 9 km. fins arribar a Collformic, punt d’inici i final del recorregut. 
Des de l’aparcament de Collformic, l’itinerari d’ascensió és el clàssic que es fa si no és vol guanyar molta alçada sobtadament, o si es vol escalfar de mica en mica. Creuem la carretera i encarem els primers graons fins arribar a una pista que prenem cap a l’est.
Fent una petita volta caminem més relaxadament passant pels masos de Sant Andreu de la Castanya, des d’on remuntant cap a l’oest arribem al revolt d’una pista més ampla. A partir d’aquí encarem el corriol ascendent en sentit nord-est que en pocs minuts ens deixa en una gran explanada amb prats anomenada pla de la Barraca.
Des d’aquí, cal seguir la línia de carena direcció est, posant molta atenció a la brúixola si hi ha boira, perquè és molt fàcil desorientar-se. Si el dia és clar, la vista ja comença a ser espectacular.
En el camí carener evitem un petit turó per l’esquerra (nord) i podem divisar la font de Matagalls a la capçalera de la vall del torrent de Rentadors, on caldrà baixar uns metres si necessitem aigua.
Els darrers metres per arribar al cim són els més exigents en quant a desnivell, però s’avança amb entusiasme quan ja es pot divisar la gran creu que corona el sostre comarcal.
Un cop al cim del Matagalls prenem les mesures corresponents a la fita de l’IGN, a ponent del gran monument, ja que aquesta construcció elevaria l’alçada uns quants metres.
L’alçada en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que publica l’IGN, el SIGPAC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, així com la que marquen l'altímetre i el receptor GPS; 1697 msnm.
Dades WGS84.
Long. 2º22’57’’ E Lat. 41º48’32’’N UTM 31T 448712 E, 4628738 N
Dades ED-50.
Long. 2º23’02’’ E Lat. 41º48’36’’N UTM 31T 448814 E, 4628940 N
Comencem el descens per on hem vingut però desviant-nos uns pocs graus cap a la dreta (ONO). Ens dirigim cap al coll de Saprunera però amb les arrodonides carenes ens podem desorientar. Des del cim prenem rumb oest, evitant el sot de la font de Matagalls a la nostra esquerra, i seguim aquesta àmplia carena. 
Progressivament va desviant-se cap al nord-oest, ja que sinó acabaríem descendint fins al torrent de Rentadors. El millor, en cas de boira, és intentar seguir en tot moment la carena; tot i que, si la visibilitat ja és nul•la des del cim i no es té experiència amb els estris, el més assenyat seria tornar pel camí que s’ha vingut, ja que des del cim es poden intuir tres carenes similars a part de la que hem resseguit per ascendir-hi.
Un cop al Coll de Saprunera tenim dues opcions: descendir per un ampli camí cap l’oest fins una pista i anar cap al nord fins a Sant Segimon, per a després tornar per la pista i anar cap a Collformic; o, continuar per la carena fins l’espectacular enclavament de l’ermita de Sant Miquel dels Barretons. 
Des d’aquesta ermita penjada tenim novament dues opcions: descendir a ponent fins enllaçar amb la pista abans esmentada; o, davallar per un corriol ombrívol fins a Sant Segimon, on haurem de travessar per l’interior de la finca -a través d’un carreró porxat- davant els ulls poc amables dels seus propietaris.
Des de Sant Segimon seguim la pista en direcció sud.
Al cap de 10 minuts trobem una font i el descens des de l’ermita penjada. Més endavant, la cruïlla del camí que davalla des del coll de Saprunera.
La pista va remuntant el torrent de Rentadors fins que el creua i ascendeix fins una nova carena. 
Aquí divisem una cruïlla de pistes i part del recorregut realitzat. Deixem la pista que ascendeix cap a un recinte tancat i descendim ràpidament cap al sud en direcció a Collformic.
Aviat ens trobarem amb la cruïlla de l’inici de l’ascensió i caldrà seguir el corriol que davalla ràpidament fins a la carretera i l’aparcament.
OSONA. Matagalls (1697 m.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ei, què dir dels propietaris de Sant Segimon... una vegada vaig fer aquesta mateixa volta també i em va sortir una dona que es va posar com un gall de panses cridant-me que per allà no es podia baixar perquè es provocava una forta erosió del terreny... Evidentment no vaig tornar a pujar i vaig marxar d'allà sota la seva severa vigilància.
Un altre dia vaig veure què s'havia pintat un camí alternatiu (marques de punts d'un verd fluorescent poc encertats) que, des de Sant Miquel dels Barretons, baixa decididament per brolles i roquissar cap a l'W fins a trobar la pista de Sant Segimon al revolt del coll de les Tres Creus, a un parell de minuts del santuari.
Au, salut!
Doncs sí, benvolgut col·lega, doncs sí. La propietat privada forestal a Catalunya cada cop em recorda més a l'estudiada etapa de l'edat mitjana:
-Que el camí es pugui erosionar no ho dubto, però qualsevol tempesta el fa més malbé que un centenar d'excursionistes; a més, cal recordar que era un camí romeu a l'ermita de l'esperó.
-Fer un altre camí nou a la part solana, és, sense cap mena de dubte, més erosió que anar per l'altre; ara bé, estalvies passar-hi per dins la propietat.
-Potser, el fet de que s'enfadin però no ho prohibeixin indica que és ilegal negar el pas a peu per un camí de més de 50 anys d'antiguitat (mínim per ser tradicional).
-En qualsevol cas, el millor seria informar-se en l'oficina del Parc; i, en tot cas, posar una denúncia tot i que no crec que calgui arribar a aquests extrems per part de ningú. Total, el fet de passar pel citat camí és per admirar precisament la finca de Sant Segimon.
Publica un comentari a l'entrada