RIBERA D'EBRE. La Creu de Santos, (942 m)

La Creu de Santos
Serra del Cardó, Serralada litoral; (Sistema Costaner).

La Creu de Santos o, Povet de Xàquera, es localitza a la serra de Cardó, a la Serralada Litoral.
Ens trobem a l’extrem més meridional de la Ribera d’Ebre, limitant ja amb la comarca del Baix Ebre.
Per arribar al sostre comarcal ens dirigim des de Móra d’Ebre fins al poble de Rasquera, ja sigui prenent la C-12 en els límits amb Móra la Nova o, al sud per la T-324 passant per Benissanet, Miravet i el pas de barca de la TV-3023 fins la C-12.
Un cop al poble de Rasquera tenim dues opcions: recorre durant prop de tres hores l’anomenat camí dels Frares (PR C-80-1) fins a l’antic balneari de Cardó o, fer-ho en vehicle per la revirada i espectacular carretera TV-3021 que surt des de la part alta del poble i, que en poc menys de 10 quilòmetres ens duu al mateix balneari, on podem aparcar al final de l’asfalt, davant de la planta embotelladora.
Des de l’aparcament, a tocar el balneari, mirem a ponent i prenem una pista forestal que s’endinsa en el bosc.
En menys de 15 minuts de caminar per la pista trobem un trencall a l’esquerra; d’aquí surt el camí cap a la visible i espectacular ermita de la Columna.
Nosaltres però, continuem per la pista direcció cap al coll de Mortero. Després de trenta minuts de marxa (o 3 hores i mitja si caminem des de Rasquera) trobem un altre trencall a l’esquerra, del que parteix un corriol que en constant ascens s’endinsa a la part més obaga i frondosa de la muntanya.
A partir d’aquí, i durant la següent hora de rellotge, veurem alguns canvis dràstics en la vegetació, ja sigui densa i humida primerament, restes d’antics i de recents incendis seguidament, i, clarianes amb presència arbustiva i desproveït de vegetació arribant al coll i la carena de cim, respectivament.

El camí es fa perdedor, un cop hem superat un collet fent ziga-zagues per un corriol amb fort desnivell. De fet, ens trobem a la comarca veïna i, la prova és l’espectacular panoràmica que tenim del mar si les condicions meteorològiques són favorables.


Per terreny abrupte i amb escassa vegetació arribem al cim després d’un llarg revolt que evita la directa des del collet.


Divisem ràpidament una maltreta caseta d’observació i al costat, a ponent, la fita de l’Instituto Geográfico Nacional.
Un cop al cim de la Creu de Santos prenem les mesures corresponents a la degradada fita de l’IGN, a ponent de la caseta tristament poc respectada.
L’alçada en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que la publicada per l’IGN, pel SIGPAC i per l’ICC; 942 msnm.
En aquesta ocasió però, tenim certs dubtes sobre el punt exacte del cim més alt de la comarca, ja que si bé la fita de l’IGN és el punt més alt, també ho pot ser la creu que es troba uns 100 metres a l’est. Consultant el SIGPAC i els fulls 1:5.000 de l’ICC sembla ser que la fita de l’IGN queda fora del límit comarcal, pel que el punt més alt del sostre de la comarca de la Ribera d’Ebre seria aquell on es troba la creu. Donada aquesta situació, es decideix marcar les coordenades dels “dos cims”.

Fita de l’IGN: 942 msnm.
Dades WGS84.
Long. 0º35’09’’ E Lat. 40º56’26’’N UTM 31T 296785 E, 4534980 N
Dades ED-50.
Long. 0º35’14’’ E Lat. 40º56’30’’N UTM 31T 296885 E, 4535181 N

Creu del cim: 942 msnm.
Dades WGS84.
Long. 0º35’14’’ E Lat. 40º56’27’’N UTM 31T 296889 E, 4534988 N
Dades ED-50.
Long. 0º35’18’’ E Lat. 40º56’31’’N UTM 31T 296989 E, 4535189 N

Les vistes al balneari des del cim són esplèndides i podem observar el gran desnivell guanyat en poc temps i amb no gaire esforç.
Davallem per on hem vingut, però amb precaució de no desviar-nos, ni al collet ni en el bosc humit, amb els diversos corriols que hi trobem.