En qualsevol projecte relacionat amb el territori, sempre és positiu fer un estudi general de l’àmbit però, alhora, un de més acurat sobre una part concreta de la zona estudiada. 
Aquesta part més concreta és, per proximitat, diversitat i estima, el territori de Catalunya i el Principat d’Andorra, així com les comarques de la Catalunya Nord.
Tot aquest territori dividit en comarques, juntament amb Andorra, és el que englobem en el projecte Geo-Sostres Catalunya. La base del projecte és ascendir als cims de cada comarca, als sostres comarcals; i, per a dita labor, hem optat per guiar-nos de la cartografia oficial editada per l'IGN francès pel que fa a Andorra i la Catalunya Nord i, pel que fa a Catalunya, de la cartografia de l’ICC (tot i les seves diferències d’altituds segons l’escala) ja que la delimitació comarcal ens ha servit per a decidir quins són els cims més alts (no punts ni part més elevades) dins els límits establerts.
A partir de l’instrumental habitual com brúixola, altímetre i clinòmetre, també fem servir receptor GPS per a tenir unes mesures el més exactes possible. Aquestes mesures són: altitud, en metres sobre el nivell del mar; i, coordenades en la projecció cartogràfica UTM amb els Datums WGS84 i ED-50.
Els recorreguts realitzats per assolir els sostres comarcals intenten, en el possible, ser íntegrament per dins la comarca.
Per això, la descripció de l’itinerari sempre es fa des de la capital comarcal, tot i que l’accés pugui ser més ràpid des d’un altre indret; d’aquesta manera es té una visió més àmplia del conjunt de la comarca.
El següent llistat descriu les diferents sortides de camp a cada un dels sostres comarcals del Principat de Catalunya, la Catalunya Nord i el Principat d'Andorra.
ALT CAMP.....Punta de Barrina(1010 m)--------- MONTSIÀ...Tossal dels Tres Reis (1356 m)
ALT EMPORDÀ...El Moixer (1443 m) -------------- NOGUERA...Tossal de la Torreta (1676 m)
ALT PENEDÈS...Puig de les Agulles (846 m) ----- OSONA...Matagalls (1697 m)
ALT URGELL...Pic de Salòria (2789 m) ----------- PALLARS JUSSÀ...Pic de Peguera (2942 m)
ALT RIBAGORÇA...Comaloforno (3029 m) -------- PALLARS SOBIRÀ...Pica d'Estats (3143 m)
ANOIA...Sant Jeroni de Montserrat (1236 m) ---- PLA D'URGELL...Tossal de l'Infern (302 m)
BAGES...Sant Jeroni de Montserrat (1236 m) ---- PLA DE L'ESTANY...Puig Sesarques (878 m)
BAIX CAMP...Tossal de la Baltasana (1202 m) ---- PRIORAT...Roca Corbatera (1163 m)
BAIX EBRE...El Caro (1442 m) ------------------------ RIBERA D'EBRE...La Creu de Santos(942 m)
BAIX EMPORDÀ...Puig de la Gavarra (535 m) ---- RIPOLLÈS...Puigmal (2909 m)
BAIX LLOBREGAT...Albarda Castellana (1167 m)- SEGARRA...Turó del Galutxo (852 m)
BAIX PENEDÈS...La Talaia del Montmell (861 m)-- SEGRIÀ...Puntal dels Escombrons (500 m)
BARCELONÈS...Tibidabo (512 m) -------------------- SELVA...Les Agudes (1706 m)
BERGUEDÀ...Pic de Costa Cabirolera (2604 m) -- SOLSONÈS...Pedró dels 4 Batlles (2387 m)
CERDANYA...Tossa Plana de Lles (2904 m) -------- TARRAGONÈS...La Mola (317 m)
CONCA DE BARBERÀ...T de la Baltasana(1202 m)- TERRA ALTA...Tosseta Rasa (1217 m)
GARRAF...Puig de la Mola (535 m) ---------------- URGELL...Tossal Gros de Vallbona (804 m)
GARRIGUES...Punta del Curull (1021 m) ---------- VALL D'ARAN...Tuc de Mulleras (3010 m)
GARROTXA...Comanegra (1558 m) ---------------- VALLÈS OCC...St Llorenç del Munt(1104 m)
GIRONÈS...Puigsou (991 m) ------------------------- VALLÈS ORIENTAL..Turó de l'Home(1706 m)
MARESME...Turó d'en Vives (766 m) ------------- SOSTRES de CATALUNYA NORD I ANDORRA
GEO-SOSTRES CATALUNYA
BERGUEDÀ. Pic de Costa Cabirolera (2604 m.)
Pic de Costa Cabirolera
Serra del Cadí; (Pre-Pirineu)
El sostre comarcal del Berguedà el trobem a la serra del Cadí, en el límit nord-occidental amb les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Per arribar-hi, partint des de la capital comarcal, Berga, tenim dues opcions:
-La primera i més llarga, és arribar fins a Bagà, a través de la C-16 (E-9) que remunta el riu Llobregat fins a Guardiola de Berguedà, i que segueix cap el túnel del Cadí seguint el curs del riu Bastareny.
Un cop a Bagà ens dirigim cap al nord-oest del nucli, on després de deixar al nord la carretera que ascendeix al coll de Pal troben en un sot el punt d’informació del Parc Natural del Cadí Moixeró. Des d’aquí cal prendre la pista asfaltada fins al llogaret de Gisclareny.
Des de l’atalaia de Gisclareny, i deixant ja la revirada carretera, l’asfalt ens remunta fins al coll de la Bena.
Al coll de la Bena, comença una pista ascendent en bon estat, que coincideix amb el senders de Gran Recorregut GR-107 i GR-150 fins al coll de la Bauma, on deixem a ma esquerra la pista que descendeix fins al Santuari de Gresolet i remuntem en sentit nord seguint les marques de GR. 
A partir d’aquesta cruïlla, la pista es va tornant cada cop més complicada per a vehicles de xassís baix i, la desena de quilòmetres que manquen fins al coll de les Bassotes (1875 msnm), es pot fer bastant llarga, tot i les espectaculars vistes.
-La segona opció, i potser la més ràpida, és sortir des de Berga cap al nord per la carretera C-16 (E-9) i, abans d’arribar al nucli de Guardiola de Berguedà, prendre el trencall que després d’un petit túnel en corba ens duu fins a Saldes i el Pedraforca. La carretera ascendeix fins al llogaret de Maçaners i, en breu, s’arriba a Saldes després de travessar el riu homònim per un altiu pont.
Des de Saldes, en direcció nord-oest, es pot arribar caminant fins al coll de les Bassotes en unes 3 hores, seguint el PR C-124, tot i que si continuem la carretera en direcció a Gósol, ràpidament i abans del coll de la Trapa, trobem un trencall a la dreta que mena cap al mirador de Gresolet i el refugi Lluís Estasen del Pedraforca.
Aquesta pista asfaltada ens deixa en el citat mirador. Des d’aquí, podem deixar el vehicle o seguir una pista que ens porta al Collell i al coll de les Bassotes resseguint l’esmentat PR C-124. Aquest tram de pista però, resta tancat tot l’hivern per seguretat, ja que en ocasions la neu i el gel poden cobrir-la fins a la primavera. 
Des del coll de les Bassotes (1875 msnm) caminem per una pista que, en poc més d’una hora i amb llargues marrades, ens fa guanyar alçada resseguint el límit comarcal fins uns prats, on el camí que portem ja no és tant evident (2255 msnm).
Mirant cap al nord, intentem trobar el pas que ens permetrà descendir una gran faixa calcària, normalment marcat amb fites de pedres.
Es descendeix prop de 200 m. de desnivell per una pedregosa i pendent canal fins a la coma, cortal i font dels Cortils, on hi podem divisar una cabana de pastor prop d’una bauma.
Aquesta cabana ens pot servir d’aixopluc i refugi en cas de necessitat, ja que disposa de base per a dormir i una rudimentària llar de foc. Cal afegir a les condicions de l’entorn, que també hi ha propera la font dels Cortils, aprofitada per abastar els abeuradors dels ramats que hi pasturen.
A partir del cortal dels Cortils canviem el rumb nord i caminem en direcció oest per ascendir per la falda de la serra.
Caminem per un corriol molt marcat que aviat enllaça amb les marques de la variant del GR 150.1. 
Aquest sender GR ens apropa fins una coma on quedem envoltats de les agrestes parets del visible cim. 
Cerquem, ara en sentit sud, la pedregosa canal que ens porti fins al pas del Cabirol (2540 msnm) i, des d’aquí, i obviant les marques de GR seguim per la carena fins al visible cim, on arribem en unes 3 hores des del coll de les Bassotes.
Des del vèrtex geodèsic que marca el cim del pic de Costa Cabirolera i, el límit comarcal entre el Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com de les províncies de Barcelona i Lleida, prenem les mesures corresponents en la base del pilar deteriorat, amb els ulls al Pedraforca, al sud-est del cim.
Tant al servidor SIGPAC, com al servei cartogràfic de l’Exèrcit i a l’IGN, així com les dades de l’ICC, publiquen una cota idèntica al valor de les nostres mesures, de manera que l’altitud del sostre de Barcelona s'estipula en 2604 msnm.
Dades WGS84.
Long. 1º40’13’’ E Lat. 42º16’53’’ N UTM 31T 390366 E, 4681886 N
Dades ED-50.
Long. 1º40’18’’ E Lat. 42º16’57’’ N UTM 31T 390467 E, 4682089 N
Ara, durant les gairebé 3 hores de tornada, es gaudeix de les vistes i de l’espectacularitat de la coma dels Cortils, així com de la seva cabana homònima, i de les fantasmagòriques formacions de la canal que hem de remuntar per a desfer el camí fins al coll de les Bassotes. 
BAIX EMPORDÀ. Puig de la Gavarra (535 m.)
Puig de les Gavarres
Serralada litoral; (Sistema Costaner).
El Puig de les Gavarres, o també, el Puig d’Arques es localitza en els límits septentrionals de la Serralada Litoral amb la Plana de l’Empordà.
El sostre comarcal del Baix Empordà és poc més que un turó arrodonit, com la major part dels turons de la serra de les Gavarres, i cobert d’una espessa vegetació. Per arribar fins al cim partim des de la Bisbal d’Empordà i ens dirigim per la carretera GI-660 cap al sud-oest, fins a Calonge.
Des Calonge, i remuntant cap a l’oest, recorrem 10 quilòmetres per la revirada carretera GIV-6612 fins a Romanyà de la Selva, bell poblet i inici de l’excursió.
Romanyà de la Selva (tot i el nom es troba dins la comarca del Baix Empordà) és poc més que un enclavament religiós amb alguns masos, en la seva major part restaurants, i, una gran i dispersa urbanització. Podem deixar el vehicle en una gran explanada al sud del poblet, ja sigui per fer-hi la visita o, simplement per a començar la caminada; ja que, travessant la carretera en sentit nord comença la pista forestal que hem de seguir en el nostre camí per a poder assolir aquest sostre comarcal.
Aprofitant que es troba molt proper però, primer visitem el famós dolmen de la Cova de’n Daina, a escassament un quilòmetre del poble per la mateixa carretera que hem vingut; també es pot anar en vehicle ja que disposa d’un petit aparcament al costat mateix de la carretera. Si es vol, des d’aquí es pot connectar també amb el GR-92, que en sentit nord ens acaba portant fins a la pista per la que pugem.
Donat que la major part del recorregut el fem per pista, hi ha la possibilitat de realitzar-ho en bicicleta.
Amb tot, decidim fer-ho a peu pels constants trams amb fort pendent que hi trobem.
Si de totes maneres es vol fer en bicicleta però, recomanem que l’ascensió es faci en sentit contrari al que proposem, ja que la pista que s’observa a l’est es troba en bastant bon estat i el pendent és més progressiu.
Des de Romanyà de la Selva o des del dolmen de la Cova de’n Daina, arribem per la pista fins a Can Llac (una gran finca a l’esquerra del camí). Immediatament trobem una amplia cruïlla i, uns metres més amunt, una pista que ascendeix cap al nord-oest fins al Coll del Matxo Mort, on seguim les indicacions fins al proper mas de Can Sitges.
A partir de Can Sitges (440 msnm), que guanyem en poc més de mitja hora des de la cruïlla de Cal Llac, reculem pendent amunt per la pista que va carenant cap l’est, revolt rera revolt. Després d’uns 30 minuts per aquesta pista trenquem a l’esquerra per un petit camí que remunta un turó, endinsant-nos en la ombrívola vegetació. 
Sense a penes adonar-nos, arribem al punt més alt del turó i, tornant la vista cap a migdia, observem una fita de l’IGN d’uns 4 metres d’alçada. Un cop a dalt de la base de formigó, la vista és d’agrair, ja que des del terra la vegetació impedeix qualsevol panoràmica. Dalt del bloc de formigó prenem les dades.
A les nostres mesures, l’altitud en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que publiquen l’IGN, el SIGPAC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya; 535 msnm.
Cal dir però, que l’ICC en cartografia a escala més detallada (1:5.000) marca una altitud total de 532,2 msnm. D’aquesta manera doncs, el cim més alt del Baix Empordà no seria el Puig d’Arques o de les Gavarres, sinó un turó a uns 400 metres direcció OSO, anomenat Puig d’Aiguabona, amb els seus 533 msnm. 
Donada la dificultat per a arribar al Puig d’Aiguabona per la densa vegetació i manca de camins, la subjectivitat del seu punt més alt, i que, si sumem els més de 2 metres de formigó del Puig d’Arques el supera en altitud, es decideix com el sostre del Baix Empordà el punt que amb una altitud de 535 msnm es localitza a les coordenades descrites a continuació.
Amb tot, s’afegeixen també les coordenades del gens accessible i poc conegut Puig d’Aiguabona, tot i la dificultat per a marcar-les amb el receptor GPS.
Fita de l’IGN al Puig d’Arques o de les Gavarres: 535 msnm.
Dades WGS84.
Long. 2º59’39’’ E Lat. 41º53’19’’N UTM 31T 499521 E, 4637423 N
Dades ED-50.
Long. 2º59’43’’ E Lat. 41º53’23’’N UTM 31T 499623 E, 4637625 N
Puig d’Aiguabona: 533 msnm.
Dades WGS84.
Long. 2º59’25’’ E Lat. 41º53’14’’N UTM 31T 499192 E, 4637273 N
Dades ED-50.
Long. 2º59’29’’ E Lat. 41º53’18’’N UTM 31T 499294 E, 4637475 N
Comencem el descens, des del Puig d’Arques, per un corriol que davalla per dins els bosc fins a un collet i cruïlla de camins. 
Continuem pel corriol que puja novament pel bosc i, en pocs minuts, ens trobem al costat d’una enorme torre de guaita, amb una estructura de fusta que fa de mirador i des de la que podem observar una bona panoràmica, tant de la comarca del Baix Empordà com de la del Gironès.
També podem observar els turons que hem anat visitant i part del camí que hem recorregut fins aquí.
Des del mirador seguim cap l’est per pista fins a un coll i, davallem amb rumb SSO fins a la cruïlla de Cal Llac, des d’on desfem el camí fins al llogaret de Romanyà de la Selva. Des del cim, unes dues hores.
RIBERA D'EBRE. La Creu de Santos, (942 m)
La Creu de Santos
Serra del Cardó, Serralada litoral; (Sistema Costaner).
La Creu de Santos o, Povet de Xàquera, es localitza a la serra de Cardó, a la Serralada Litoral. 
Ens trobem a l’extrem més meridional de la Ribera d’Ebre, limitant ja amb la comarca del Baix Ebre.
Per arribar al sostre comarcal ens dirigim des de Móra d’Ebre fins al poble de Rasquera, ja sigui prenent la C-12 en els límits amb Móra la Nova o, al sud per la T-324 passant per Benissanet, Miravet i el pas de barca de la TV-3023 fins la C-12.
Un cop al poble de Rasquera tenim dues opcions: recorre durant prop de tres hores l’anomenat camí dels Frares (PR C-80-1) fins a l’antic balneari de Cardó o, fer-ho en vehicle per la revirada i espectacular carretera TV-3021 que surt des de la part alta del poble i, que en poc menys de 10 quilòmetres ens duu al mateix balneari, on podem aparcar al final de l’asfalt, davant de la planta embotelladora.
Des de l’aparcament, a tocar el balneari, mirem a ponent i prenem una pista forestal que s’endinsa en el bosc. 
En menys de 15 minuts de caminar per la pista trobem un trencall a l’esquerra; d’aquí surt el camí cap a la visible i espectacular ermita de la Columna.
Nosaltres però, continuem per la pista direcció cap al coll de Mortero. Després de trenta minuts de marxa (o 3 hores i mitja si caminem des de Rasquera) trobem un altre trencall a l’esquerra, del que parteix un corriol que en constant ascens s’endinsa a la part més obaga i frondosa de la muntanya.
A partir d’aquí, i durant la següent hora de rellotge, veurem alguns canvis dràstics en la vegetació, ja sigui densa i humida primerament, restes d’antics i de recents incendis seguidament, i, clarianes amb presència arbustiva i desproveït de vegetació arribant al coll i la carena de cim, respectivament.
El camí es fa perdedor, un cop hem superat un collet fent ziga-zagues per un corriol amb fort desnivell. De fet, ens trobem a la comarca veïna i, la prova és l’espectacular panoràmica que tenim del mar si les condicions meteorològiques són favorables.
Per terreny abrupte i amb escassa vegetació arribem al cim després d’un llarg revolt que evita la directa des del collet. 
Divisem ràpidament una maltreta caseta d’observació i al costat, a ponent, la fita de l’Instituto Geográfico Nacional.
Un cop al cim de la Creu de Santos prenem les mesures corresponents a la degradada fita de l’IGN, a ponent de la caseta tristament poc respectada.
L’alçada en metres a la base del pilar cilíndric de la fita és la mateixa que la publicada per l’IGN, pel SIGPAC i per l’ICC; 942 msnm.
En aquesta ocasió però, tenim certs dubtes sobre el punt exacte del cim més alt de la comarca, ja que si bé la fita de l’IGN és el punt més alt, també ho pot ser la creu que es troba uns 100 metres a l’est. Consultant el SIGPAC i els fulls 1:5.000 de l’ICC sembla ser que la fita de l’IGN queda fora del límit comarcal, pel que el punt més alt del sostre de la comarca de la Ribera d’Ebre seria aquell on es troba la creu. Donada aquesta situació, es decideix marcar les coordenades dels “dos cims”.
Fita de l’IGN: 942 msnm.
Dades WGS84.
Long. 0º35’09’’ E Lat. 40º56’26’’N UTM 31T 296785 E, 4534980 N
Dades ED-50.
Long. 0º35’14’’ E Lat. 40º56’30’’N UTM 31T 296885 E, 4535181 N
Creu del cim: 942 msnm.
Dades WGS84.
Long. 0º35’14’’ E Lat. 40º56’27’’N UTM 31T 296889 E, 4534988 N
Dades ED-50.
Long. 0º35’18’’ E Lat. 40º56’31’’N UTM 31T 296989 E, 4535189 N
Les vistes al balneari des del cim són esplèndides i podem observar el gran desnivell guanyat en poc temps i amb no gaire esforç. 
Davallem per on hem vingut, però amb precaució de no desviar-nos, ni al collet ni en el bosc humit, amb els diversos corriols que hi trobem.
CERDANYA. La Tossa Plana de Lles (2904 m.)
Tossa Plana de Lles
Pirineu Axial.
Ens trobem a la comarca pirinenca possiblement amb les característiques més sorprenents de tota la serralada:
A diferència de la resta de comarques muntanyoses ben delimitades, la Cerdanya és pràcticament una plana, tot i que queda envoltada d’altius cims; està dividida per dues províncies, Lleida i Girona; i, el Tractat dels Pirineus del segle XVII la va dividir, a més, entre dos estats, Espanya i França. Amb tot, aquestes peculiars divisions administratives serveixen per a poder fer-hi més ascensions, ja que 
provoquen que a la part francesa (Alta Cerdanya) també es pugi el seu cim més alt; i, tot i que un xic dubtós, també el de la província de Girona, dins els diversos projectes en que s’engloba GeoSostres.
Per arribar al sostre comarcal de la Cerdanya, cal que ens dirigim cap a ponent des de la vila de Puigcerdà. Per la carretera N-260 ens arribem fins a Martinet passant entre altres per Bellver de Cerdanya.
A la sortida de Martinet, direcció la Seu d’Urgell, trenquem cap al nord per la carretera de muntanya LV-4036 que en 10 quilòmetres ens deixa en el poble de Lles de Cerdanya. Durant el recorregut, les vistes de la serra del Cadí cap al sud són impressionants. Des de Lles continua cap al nord una pista asfaltada que ens porta fins l’estació d’esquí nòrdic de Lles, punt d’inici de l’ascensió, on hi deixem el vehicle i es decideix fer-hi nit.
Des del refugi Cap de Rec (1955 msnm) a l’estació d’esquí, obviant la pista que surt cap a l’est (sobretot si l’estació està oberta) i que en una llarga volta ens conduiria fins al refugi del Pradell (2110 msnm), encarem el camí ascendent que va per l’interior del bosc i que coincideix amb l’itinerari GR-11-10. Aquest camí ens porta, en una hora d’agradable i ombrívol passeig per torrents i obagues de coníferes i alguna clariana, fins a l’esmentat refugi forestal del Pradell, el qual ens podria servir d’aixopluc en cas de tempesta.
Des del refugi del Pradell el camí s’interna al bosc en direcció nord. És un xic perdedor però ràpidament arribem al pla de les Someres, on el caminar és més relaxat donada la menor inclinació. Amb tot, si el paratge està nevat són recomanables uns esquís o unes raquetes de neu per a no enfonsar-s’hi.
En aquesta ocasió, a més de la increïble bondat d’una magnífica nevada de primavera (04/08), tenim la gran sort de gaudir de la companyia d’uns col•legues geògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els que l’ascensió, i potser encara més la baixada, es converteix en una jornada gairebé de caire festiu.
Al final de la gran carena somera arriba el darrer esforç, per terreny una mica escarpat, però que la neu tova ens facilita enormement.
Un cop a dalt, el sostre de la Cerdanya es divisa encara lluny per un pla que s’allarga en totes direccions, com indica el propi nom del cim. Ja al subjectiu cim de la Tossa Plana, prenem les dades pertinents.
El cim no està coronat per cap fita de l’IGN, de manera que en el punt més alt que observem decidim prendre mesures de coordenades i d’altitud. Tot i que a escales poc detallades surt la xifra de 2916 msnm., l’altitud mesurada a dit punt ens dóna la mateixa que publica el servidor SIGPAC i l’ICC als fulls escala 1:5.000; és a dir, 2904 m.
Cal dir però, que hi ha certes diferències d’alguns metres pel que fa a les coordenades sobre el punt més alt, donada la llargada del cim.
Dades WGS84.
Long. 1º39’23’’ E Lat. 42º28’05’’N UTM 31T 389553 E, 4702638 N
Dades ED-50.
Long. 1º39’28’’ E Lat. 42º28’09’’N UTM 31T 389654 E, 4702841 N 
El descens es realitza pràcticament pel mateix itinerari; si bé, des del cim fem una mica de drecera, anant més directes cap al refugi del Pradell. Els temps previstos des de Cap de Rec i tornar poden variar, però nosaltres, amb molta calma, necessitem poc menys de 4 hores per a l’ascensió i unes 3 hores pel descens, incloent-hi les parades.
Font: Elaboració pròpia a partir imatges de l’ICC i de Digital Globe.
