ALT PENEDÈS. Puig de les Agulles (846m.)

Puig de les Agulles (Turó del Mas Pontons)
Serralada Prelitoral; (Sistema Costaner).

Des de Vilafranca del Penedès, cal prendre al nord-oest la carretera BV-2121 fins al nucli de Sant Martí Sarroca. En sortir del poble, tenim dues opcions:
Remuntar la riera de Pontons per la carretera BV-2122, passant per Torrelles de Foix i el propi nucli de Pontons, per a trobar per pista asfaltada el coll dels Carbons; o, continuar per la BV-2121 direcció a la Llacuna trencant a ponent al collet de la Serra -un cop passat el límit comarcal de l’Anoia- on trobem les marques del GR-7-2 i continuem per pista asfaltada fins al coll dels Carbons.
El sostre de l’Alt Penedès no és més que, com un dels seus propis noms indica, un turó amb un cim planer que alzines, pins i garric han poblat de manera important sobre afloraments calcaris. El cim es troba envoltat de camps de conreu molt treballats i proper a masos històrics importants, uns quants d’aquests però, abandonats.
Des del Collet de la Serra, seguint el GR-7-2 (GR-172) fins a Can Quim i la pista asfaltada que passa pel mas de la Pollina i porta a Pontons, arribarem al coll dels Carbons. Aquí, és el darrer punt on podem deixar el vehicle si no s’ha fet abans (ja sigui a Pontons o al Collet de la Serra).
Puig de les Agulles o turó del Mas Pontons des del mas de la Pollina.
Detall del coll dels Carbons. Pista asfaltada que des del collet de la Serra (carretera BV-2121) enllaça amb Pontons i la carretera BV-2122.
Des de la pista de terra que surt del coll dels Carbons, prenem una altra que trenca a l’esquerra i, intentem trobar entre el bosc un corriol que està marcat mínimament amb petites fites de pedra. Cal cercar el millor accés entre la vegetació, constantment en direcció sud, fins arribar al punt més elevat del turó intentant evitar bardisses i garric.
Una prova de que estem propers al cim més alt de la comarca són unes fites de terme en un reduït espai sense vegetació. Amb tot, cal dir que aquest no és el punt comarcal més alt, ja que el límit comarcal arriba a la cota 900 m. a l’Abellar, a la serra dels Esgavellats, però el cim d’aquestes cotes està en territori ja de l’Anoia.
Així les coses, prenem les dades en el punt que creiem més oportú (cim), en elevació màxima del terreny sense comptar amb la vegetació. Cal dir però, que l’esmentat punt no confirma exactament l’altitud publicada pel SIGPAC o als fulls de l’ICC, ja que els diferents organismes publiquen una cota de 848 m. i, amb una cobertura de més d’una desena de satèl•lits, el resultat mesurat és de 846 msnm.; això sí, al punt que determinem sobre el camp com el més elevat del puig de les Agulles, de la manera visual i més objectiva possible.

Dades WGS84.
Long. 1º31’25’’ E Lat. 41º26’11’’ N UTM 31T 376657 E, 4588254 N
Dades ED-50.
Long. 1º31’29’’ E Lat. 41º26’15’’ N UTM 31T 376748 E, 4588456 N
El descens es fa pel mateix itinerari, ja que la vegetació i petits penya-segats, no fan gens agradable el caminar per cap dels dos vessants que ens durien a sengles pistes per a tornar al coll dels Carbons, de manera que desfem el camí d’ascensió per a arribar al punt de partida. Des de l’esmentat coll, l’excursió total es pot fer en menys de mitja hora, sense comptar però, l’aproximació des de Pontons o el Collet de la Serra.